Gorga

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Gorga

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 43′ 05″ N, 0° 21′ 26″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Comtat
Capital	Gorga
Població humana
Població	286 (2025) (31,78 hab./km²)
Gentilici	gorguera, gorguer
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	mancomunitat El Xarpolar Mancomunitat de Municipis de l'Alcoià i el Comtat
Superfície	9 km²
Altitud	545 m
Limita amb	Balones Millena Penàguila Cocentaina Benasau Benilloba Quatretondeta
Partit judicial	Alcoi
Dades històriques
Festa patronal	Primera setmana de setembre
Organització política
• Alcalde	Blas Calbo Ferrándiz
Identificadors descriptius
Codi postal	03811
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03073
Codi ARGOS de municipis	03073
Lloc web	gorga.es

Història

L'actual població és d'origen musulmà, igual que el veí castell de Travadell, Jaume I va conquerir-la atorgant-li privilegis i el títol de vila, dedicant la mesquita sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis,^[1] com era costum al S. XIII. L'any 1248 va donar-la a Domenec Pérez perquè la repoblara. Posteriorment va posseir la baronia Roger de Llúria, el 1235 s'erigí en senyoriu independent d'Alcoi després de la sentència del plet formulat sobre l'herència de l'almirall. El senyoriu fou també propietat del marquès de Guadalest i del d'Ariza.

Al segle xviii, Gorga fou el bressol del fabulista Vicent Olcina.

Economia i demografia

L'economia és agrícola i ramadera. Les terres conreades es dediquen a ametla, olivera i fruiteres, especialment bresquilla i pruna. El bestiar llaner i les granges de pollastre representen el sector ramader. D'indústria no n'hi ha, a poques penes podríem parlar de tèxtil, influència de la zona, i unes almàsseres que encara s'hi conserven. El gentilici dels seus habitants és gorguers. El cens de 2003 enregistrà 252 habitants.

Geografia

Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de la Serrella, el seu terme, de 9,1 km², és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Gorga limita amb els de Cocentaina, Balones, Millena, Quatretondeta, Benasau i Benilloba, a la mateixa comarca del Comtat, i Penàguila, a l'Alcoià.

Alcaldia

Des de 2011 l'alcalde de Gorga és Blas Calbo Ferrándiz del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).^[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Juan Bautista Segura Aracil	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Company Barrachina	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	José Company Barrachina	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	José Company Barrachina	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	José Company Barrachina	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Juan Jesús Zaragozí Masanet	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Jesús Zaragozí Masanet	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Jesús Zaragozí Masanet	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Blas Calbo Ferrándiz	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Blas Calbo Ferrándiz	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Blas Calbo Ferrándiz	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Edificis d'interés

Església de l'Assumpció

Al poble es conserven alguns casalots pairals que donen testimoni de la seua història i rajoletes amb representació de sants catòlics, els anomenats "sants de carrer"; els monuments més característics són:

• L'església de l'Assumpció: construïda en estil barroc, en 1742 conserva una imatge de la Mare de Déu de Gràcia, del segle xvi, el retaule de Sant Gregori i obres atribuïdes a Joan de Joanes, Vicent López i Esteve Bonet.
• Palau del Marquès d'Ariza.

En el capítol de curiositats podríem comentar que Gorga fou coneguda per l'existència d'una raça especial de gossos i galls, lamentablement perdudes, a hores d'ara.

Festes majors

Les Festes Majors se celebren la primera setmana de setembre, el diumenge és el dia més solemne amb la processó de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia i l'acte sacramental que representa la miraculosa troballa de la imatge davall una campana. El "Pa Beneït", en honor de Sant Blai, se celebra el primer diumenge de febrer amb la benedicció de gegantins pans. La "Festa dels Llauradors" té lloc el 26 de desembre.