Guibà

Guibà o Guibà, és el nom de tres llocs esmentats a la Bíblia hebrea, a les tribus de Benjamí, Judà i Efraïm, respectivament.^[1] Fou una ciutat de Palestina propera a Jerusalem. Jesefus li dona el nom de Gabatsaülé. El nom hebreu vol dir "turó".^[1] Guibeà de Benjamí s'identifica generalment amb Tell el-Fūl, al nord de Jerusalem.^[2]

Guibà

Tipus	muntanya, tel i jaciment arqueològic
Lloc
31° 49′ 24″ N, 35° 13′ 52″ E
Estat	Estat de Palestina
Regió geogràfica	Cisjordània
Governacions	Governació de Jerusalem
Ciutat	Jerusalem
Geografia
Altitud	838 m

Hi va néixer Saül, primer rei d'Israel, que hi va establir la seva capital. Era a la via cap a Nablús, entre Jerusalem i Ramah i podria ser un lloc a l'oest de la moderna Jeba identificat com Tell al-Full. L'antiga Geba (avui Jeba) i Guibà es confonen sovint al textos bíblics.

Fou excavada per William F. Albright, que va descobrir cinc nivells d'habitació: el nivell de vers el 1300 aC assenyala que fou destruïda per una guerra, que se suposa fou la guerra de les tribus contra Benjamí esmentada al llibre dels jutges.

Tell el-Ful va ser excavat per primera vegada el 1868 per Charles Warren, mentre que CR Conder va descriure les restes el 1874. William F. Albright va dirigir la seva primera excavació del 1922 al 1923, i va tornar per a una segona temporada el 1923. El seu treball es va publicar el 1960. PW Lapp va dur a terme una excavació de recuperació de sis setmanes el 1964. Segons Kenneth Kitchen, "En aquest punt estratègic es va trobar una ocupació de Ferro I substituïda (a intervals) per una fortalesa ("I"), posteriorment reformada ("II"), i més tard en desús. El nivell més antic pot reflectir la Gabaa de Judges 19-20 HE.^[3] Les excavacions d'Albright, comprovades per Lapp, afavoririen la idea que va ser Saül qui va construir la primera fortalesa, posteriorment reparada per ell o David. El primer fort (quadrangular) tenia almenys una torre rectangular angular al seu angle sud-oest; pot haver tingut altres a les altres cantonades, però no se'n van detectar rastres."^[4]

El lloc va tornar a ser habitat al començament del període hel·lenístic, i la seva muralla va tornar a estar en servei. La ciutadella també va ser reparada al segle II aC. A finals del segle II aC, el lloc va ser abandonat.^[5]

El següent nivell és del temps del rei Saül (abans del 1000 aC) del que existeix una fortalesa que fou destruïda al cap d'uns anys (després del 1000 aC) probablement pels filisteus després de la mort de Saül a Mont Gilboa, però fou reconstruïda per servir de lloc de vigilància entre Judà (d'on era rei David) i el regne d'Ishbosheth d'Israel, i posteriorment abandonat en temps del rei David, probablement quan ja David havia esdevingut també rei d'Israel i no necessitava una fortalesa entre els dos antics regnes ara unificats.

A la rodalia es troben les roques Bozez i Seneh esmentades a (Sam. 14.4), que són dues roques còniques entre la ciutat i Michmas.

El rei assiri Senaquerib va dominar la ciutat, i els habitants es van refugiar a Jerusalem.

Segons Josefus el general Tit (que va destruir el segon temple l'any 70) va acampar a Gibeah per assetjar Jerusalem.

Modernament el rei Hussein de Jordània hi va construir un palau. El palau va romandre inacabat en esclatar la guerra dels sis dies (1967) i passar el territori a ser zona d'ocupació jueva.