Regne de Judà
antic regne d'Orient pròxim From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
A la mort de Salomó, la relació entre les tribus israelites es va tibar molt fins al punt que les deu tribus del nord van fer rei a Jeroboam, un oficial proper a la cort, i les dues tribus del sud van fer rei a Roboam, fill de Salomó. Des de llavors hi hauria dos regnes: el Regne d'Israel i el Regne de Judà, aquest últim seguiria amb el llinatge de David.[1]
Remove ads
Successos destacats

En el cinquè any de Roboam, el primer rei, el rei Sisac d'Egipte va envair el Regne de Judà i va arribar fins a Jerusalem, on va capturar al seu pas les ciutats fortificades que va trobar de camí.[2]
En el transcurs del regnat de Acaz, l'onzè rei, Judà va sofrir invasions d'edomites i filisteus, i també incursions del Regne d'Israel i de Síria. La coalició entre siris i israelites va arribar a amenaçar amb enderrocar Acaz. Per aquest motiu, Acaz va subornar al rei assiri Tiglath-Pileser III perquè l'ajudés, però en comptes d'ajudar-lo el va intentar subjugar.[3]
Ezequies, fill de Acaz, es va rebel·lar contra Assíria.[4] En conseqüència, Sennàquerib, rei d'Assíria, va envair Judà i va prendre moltes ciutats fortificades. No obstant això, no va aconseguir ocupar Jerusalem. Uns vuit anys abans, havia arribat la fi del Regne d'Israel, amb la caiguda de la seva capital, Samaria, davant dels assiris.[5]
Durant l'època del regnat de Josies, el quinzè rei, sembla que es va trobar el llibre de la llei que havia escrit originalment Moisés. Aquest fet va ocasionar un gran rebombori al poble.[6]
Els últims reis de Judà van patir la pressió insuportable d'Egipte primer, amb el faraó Necó II,[7] i de Babilònia després, amb Nabucodonosor II. Els babilonis acabarien destruint Jerusalem i el seu temple. Molt jueus serien deportats a Babilònia. Així arribava la fi del Regne de Judà.[8]
Remove ads
Cronologia bíblica
La cronologia bíblica difereix poques dècades de les dates proposades per alguns historiadors. Aquestes són les seves dates (a.n.e.):[9][10]
- 997 Roboam: 17 anys
- 980 Abies: 3 anys
- 978 Asà: 41 anys
- 937 Josafat: 25 anys
- 913 Jehoram: 8 anys
- 906 Ahazià: 1 any
- 905 Atalia usurpadora temporal: 6 anys
- 898 Joaix: 40 anys
- 858 Amasies: 29 anys
- 829 Ozies (Azarià): 52 anys
- 777 Jotam: 16 anys
- 762 Acaz: 16 anys
- 746 Ezequies: 29 anys
- 716 Manassès: 55 anys
- 661 Amon: 2 anys
- 659 Josies: 31 anys
- 618 Jeconies: 3 mesos i 10 dies
- 617 Sedecies: 11 anys
- 607 Jerusalem i el seu temple són destruïts pels babilonis, dirigits per Nabucodonosor II.
Remove ads
Cronologia tradicional
Aquestes dates van ser proposades en el seu moment pels arqueòlegs William F. Albright i Edwin R. Thiele, i més modernament pel doctor Gershon Galil.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads