Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049)^[1] fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Guifré II de Cerdanya

Biografia
Naixement	c. 970 (Gregorià)
Mort	1050 (Gregorià) (79/80 anys) Sant Martí del Canigó (Conflent)
Activitat
Ocupació	monjo, feudatari
Altres
Títol	Comte de Berga (1003–1035) Comte de Cerdanya (988–1035) Comte de Conflent
Cònjuge	Guisla de Pallars
Fills	Guillem Guifré, Guifré de Cerdanya, Ramon I de Cerdanya, Berenguer Guifré, Bernat I de Berga
Pares	Oliba Cabreta   i Ermengarda d'Empúries
Germans	Bernat Tallaferro abat Oliba Berenguer d'Elna

Família

Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa Ermengarda d'Empúries. Fou germà dels comtes Bernat I de Besalú i l'abat Oliba. Es casà amb Guisla de Pallars, amb la qual va tenir:

• Ramon I de Cerdanya (1035 - 1068), comte de Cerdanya
• Guifré de Cerdanya (? - 1079), arquebisbe de Narbona
• Berenguer de Cerdanya (? - 1053), bisbe d'Elna
• Ardoina de Cerdanya (? - 1050)
• Guillem Guifré (? - 1075), bisbe d'Urgell
• Bernat I de Berga (? - 1050), comte de Berga
• Berenguer Guifré (? - 1093), comte de Berga i bisbe de Girona
• Fe de Cerdanya, casada amb el comte Hug I de Roergue

Ascens al tron comtal

Va heretar el comtat de Cerdanya del seu pare el 988, quan aquest decidí fer-se monjo a Montecassino, tot i que tingué a la seva mare Ermengarda de regenta entre l'any 988 i el 994. Així mateix, va rebre el comtat de Berga l'any 1003 quan el seu germà Oliba decidí fer-se monjo. Aquell mateix any, Ramon Borrell va dirigir una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill d'Almansor, Abd al-Malik,^[2] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 soldats les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona; destruí els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, i passà al sud del comtat d'Urgell. El 1006, Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, i fou derrotat en la batalla de Torà per la unió de Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell.

Participà activament en la consagració d'esglésies i monestirs com ara el de Sant Martí del Canigó, fundat per ell el 1007 i consagrat el 1009. Així mateix, va lluitar per independitzar-se del bisbat d'Urgell tot i la resistència de sant Ermengol d'Urgell.

El 1023 va arribar a un acord de bona concòrdia entre el comte de Barcelona i el comte de Besalú.

El 1035 es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó, on es va fer monjo, i hi morí en juliol de l'any 1049.^[3]

És un dels protagonistes del poema Canigó (1886) de Jacint Verdaguer.

Títols i successors

Guifré II de Cerdanya Naixement: 970 Mort: 1049
Títols
Precedit per: Oliba I de Cerdanya "Cabreta" (pare)	Comte de Cerdanya (Llista de comtes de Cerdanya) Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (988–1035)	Succeït per: Ramon I de Cerdanya (fill)
Precedit per: Abat Oliba (germà)	Comte de Berga (Llista de comtes de Berga) (1003–1035)	Succeït per: Bernat I de Berga (fill)