H

lletra de l'alfabet llatí From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària, ja que sona muda. El seu nom és hac.

Remove ads

Fonètica

Actualment només es fa servir per a paraules estrangeres amb el so /h/ o en paraules d'origen llatí que ja tenien aquesta grafia. Antigament també es feia servir per separar hiats (trahidor) i per marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).

Hac aspirada

La hac no és pas muda quan s'utilitza per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà o del caló, per exemple: com piho, catalanització del castellà pijo (persona que fa ostentació de seguir les modes associades a una classe social acomodada), o halar (menjar), manlleu del caló.

L'adjectiu aspirada es refereix al sentit etimològic d'aquesta paraula que era emetre (un so) amb un hàlit, com surt al DCVB.

Remove ads

Significats de H

Símbols derivats o relacionats

Més informació Caràcter, Descripció ...

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads