Hapalodectes

Hapalodectes és un gènere extint de mamífers mesonics de la família dels hapalodèctids que visqueren a Àsia i Nord-amèrica des del Paleocè mitjà fins a l'Eocè mitjà, fa entre 37,2 i 61,7 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils als Estats Units, Mongòlia i la Xina.^[1] Evolucionaren a Àsia i des d'allí passaren a Nord-amèrica durant l'Eocè. Eren de la mida d'una rata.^[2] La gran semblança de les seves dents amb les dels cetacis primitius feu que alguns científics reconeguessin Hapalodectes com a candidat a ser l'avantpassat dels cetacis.^[3] El nom genèric Hapalodectes significa ‘mossegador tou’.

Hapalodectes

H. serus (a baix)
Període
Paleocè mitjà - Eocè mitjà[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Mesonychia
Família	Hapalodectidae
Gènere	Hapalodectes Matthew, 1909
Espècies
H. anthracinus H. auctus H. dux H. hetangensis H. huanghaiensis H. leptognathus H. lopatini H. lushiensis H. paleocenus H. serus