Harry Nyquist

Harry Nyquist (pron. [nʏ:kvɪst], no [naɪkwɪst]) (Nilsby, Värmland, 7 de febrer de 1889 - Harlingen, Texas, 4 d'abril de 1976) fou un enginyer nord-americà d'origen suec que va contribuir de forma important al desenvolupament de la teoria de la informació.^[1]

Harry Nyquist

Biografia
Naixement	(sv) Harry Theodor Nyqvist 7 febrer 1889
Mort	4 abril 1976 (87 anys) Harlingen (Texas)
Residència	Pharr (1954–1976) Estats Units d'Amèrica (1907–)
Grup ètnic	Suecs americans
Formació	Universitat de Dakota del Nord - electrotècnia (1912–1915) Universitat Yale - física
Director de tesi	Henry Andrews Bumstead
Activitat
Camp de treball	Teoria de la informació
Ocupació	físic, estadístic, matemàtic, inventor, informàtic, enginyer
Ocupador	Bell Labs (1934–1954) AT&T (1917–1934)
Premis
(1975)  Medalla Rufus Oldenburger (1960)  Medalla Stuart Ballantine (1960)  Medalla d'Honor del IEEE (1945)  membre de l'American Physical Society

Biografia

Tot i néixer a Suècia va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1907. Va començar els seus estudis a la Universitat de Dakota del Nord el 1912. Va realitzar un doctorat en Física a la Universitat Yale el 1917. Va treballar per a AT&T des del 1917 fins al 1934 i després va passar a Bell Telephone Laboratories.^[2]

Com a enginyer en els laboratoris de Bell, va descriure el soroll de Johnson-Nyquist i va desenvolupar la teoria matemàtica de l'estabilitat dels amplificadors realimentats.^[3]

Juntament amb Herbert E. Ives, va ajudar a desenvolupar les primeres màquines facsímil d'AT&T que es van fer públiques el 1924. El 1932, va publicar un article clàssic sobre l'estabilitat dels amplificadors de retroalimentació.^[4] El criteri d'estabilitat de Nyquist ara es pot trobar en molts llibres de text sobre teoria de control de retroalimentació.^[4]

El seu treball teòric en la determinació dels requeriments de l'amplada de banda per a la transmissió de la informació, va ser publicat a "Certain factors affecting telegraph speed" (Bell System Technical Journal, 3, 324-346, 1924), va contribuir a la fundació dels avenços posteriors realitzats per Claude Shannon, el qual va conduir al desenvolupament de la Teoria de la Informació.^[5][6]

El 1927, Nyquist va determinar que un senyal analògic limitat en banda hauria de ser mostrejat com a mínim amb una freqüència doble que l'amplada de banda del senyal per a ser convertit en una representació adequada en forma digital. Nyquist va publicar els seus resultats a l'article "Certain temes en Telegraph Transmission Theory" (1928). Aquesta regla ara és coneguda com el Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon.^[7]

Es va retirar de Bell Labs a 1954 i va morir a Harlingen, Texas.