Hauser i Menet

Hauser i Menet va ser una impremta d'arts gràfiques espanyola, constituïda a Madrid l'any 1890, pels fotògrafs suïssos Oscar Hauser Muller i Adolf Menet Kurstiner.^[1][2] Va destacar pels seus treballs en fototípia i la impressió de targetes postals, algunes de les col·leccions de les quals es guarden en diverses institucions internacionals.^[3]

Hauser i Menet

Dades
Tipus	impremta postcard publishing company (en)
Història
Creació	1890

Vista de la Plaça de Cibeles cap a 1900-1905, editada en fototípia per Hauser i Menet.

Història

L'any 1888, Adolf Menet (que havia fet amistat a París amb el seu compatriota i també fotògraf Oscar Hauser), va abandonar la capital francesa per treballar a Madrid al servei de la Societat Artística Fotogràfica. Dos anys després, els dos suïssos van crear la "Societat Regular Col·lectiva Hauser i Menet" amb un capital inicial de 50.000 pessetes de l'època, que els va permetre adquirir una fototípia i instal·lar-se inicialment al carrer del Desengaño núm. 11. Van romandre en aquesta ubicació fins a l'any 1891, quan es van traslladar al número 30 del carrer de la Ballesta.^[4] Un any després van encarregar al fotògraf Francisco Pérez Linares una sèrie general de vistes d'Espanya, amb destinació a l'Espanya Il·lustrada, que van aparèixer a partir de 1897 com a postals a la venda de forma individual. Hauser i Menet n'arribaria a editar més de 2.300 vistes.^[5] Un dels seus principals clients en aquells anys va ser el Butlletí de la Societat Espanyola d'Excursions. També poden destacar-se els treballs per a la revista Blanco y Negro, així com les sèries de 20 postals iniciades l'any 1899.^[6]

La seva època daurada va coincidir amb la febre pel col·leccionisme de postals a Europa d''inici del segle xx,^[7] arribant-ne a editar mig milió al mes l'any 1901. Van assolit aquesta xifra malgrat la competència d'altres impremtes especialitzades (com a les de Jean Laurent, Rom i Füssel o Sáez Calleja). Entre els seus clients d'aquest període hi podem trobar Antonio Cánovas del Castillo, els esmentats Rom i Füssel, Lanburu Germanes, i fins i tot la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (MZA).[7]

Oscar Hauser va tornar a Suïssa per motius de salut l'any 1919, on va morir pocs mesos després. Adolf Menet, per la seva banda, va dirigir l'empresa fins a la seva mort el 6 d'agost de 1927, en què va passar al seu fill, Adolfo Menet Alonso (mort prematurament l'any 1939), i que es va associar amb Pérez Linares. L'any 1939 va passar a mans d'Alberto Wickle, fins que el 31 de desembre de 1959 es va convertir en societat anònima.^[7] En el seu últim període, Hauser i Menet va produir publicacions com a Triunfo, La calle, Sábado Gráfico, Hola! i Interviú.[8] Després de gairebé un segle d'existència, Hauser i Menet Societat Anònima es va declarar en suspensió de pagaments l'any 1979. Un pla de viabilitat va aconseguir que subsistís fins a 1996, en què definitivament va desaparèixer.^[8][9]