Hegemonia cultural

Hegemonia cultural és un concepte creat pel filòsof marxista Antonio Gramsci per referir-se a la supremacia d'un grup o classe social sobre una altra cultura. La cultura dominada utilitza comportaments i valors provinents de la cultura hegemònica.^[1]

Hegemonia cultural

Dades
Tipus	concepte filosòfic

Així, segons Néstor Kohan, hegemonia esdevé en la generalització dels valors culturals propis d'una classe pel conjunt de la societat. És a dir, seria la cultura però no exempta de relacions de dominació i poder. D'aquesta manera, l'hegemonia burgesa combinaria el consens amb els sectors aliats i la violència amb els enemics (el Proletariat) que, alhora, lluiten per imposar la seva hegemonia socialista.^[2]

«	Quan la situació entra en crisi, quan els interessos del poble, de les classes populars, de les persones oprimides o excloses no són satisfets, aquests adquireixen consciència. Es tracta d'una consciència col·lectiva crítica que possibilita la ruptura del consens i es presenta com a dissens social. És la crisi de l'hegemonia, de la legitimitat del sistema polític, és la crisi de l'Estat.[3]	»
— VVAA, En defensa del marxisme

Gramsci va crear el concepte per explicar per què la revolució comunista, prevista per la teoria marxista, no es donava. Gramsci creia que el fracàs del proletariat es devia a la força de la cultura burgesa, que havia aconseguit convertir-se en la cultura del proletariat gràcies a la utilització d'instruments com l'escola, els mitjans de comunicació i la cultura popular, conduint al proletariat a una falsa consciència basada en el nacionalisme i el consumisme.

El concepte ha tingut acceptació en les ciències socials: sociologia, ciències polítiques, antropologia, estudis culturals i en política, tant en partits influïts pel marxisme com en partits conservadors.