Henry More

Biografia

Henry va nàixer en Grantham, Lincolnshire. Els seus pares, una família benestant, eren calvinistes, però des de ben petit va tenir un fort sentiment contrari a aquesta creença.^[2] En 1631 va ingressar al Christ's College de la Universitat de Cambridge,^[3] aproximadament en la mateixa època en la qual la va deixar John Milton. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i durant un temps va ser escèptic, després del qual se centrà en l'estudi dels «escriptors platònics». Va estar fascinat especialment pel neoplatonisme, fascinació que mai no l'abandonaria.^[4] La Theologia Germanica va exercir una influència permanent sobre ell.^[5]

Després de llicenciar-se va passar a ser membre de la universitat, per la que va rebutjar qualsevol altra opció. En 1675 va acceptar una prebenda a la Catedral de Gloucester, però la va deixar en favor del seu amic Edward Fowler, que seria més tard Bisbe de Gloucester.^[6]

More va tenir deixebles d'importància, entre ells una jove dama, germana de Lord Finch, i una figura coneguda de la Restauració anglesa, Anne Conway.^[7] Ella i el seu marit van mostrar sempre estima per Henry More, i en el retir dels seus boscos More va escriure molts dels seus llibres. L'entusiasme espiritual de Lady Conway va inspirar algunes de les seues meditacions, a pesar que més tard ella es va unir als quàquers. Va esdevenir amiga no només de More i William Penn, sinó també de Franciscus Mercurius van Helmont (1614-1699) i Valentine Greatrakes, taumaturg del segle xvii. La casa de camp dels Conway, Ragley Hall a Stratford-upon-Avon, es va convertir en el seu centre de treball i estudi.^[8] L'obra Divine Dialogues (1688), condensa la seua visió de la filosofia i la religió.

Durant la restauració monàrquica (1660's), després d'Oliver Cromwell, va patir certa persecució per haver estat un dels recolzaments del protectorat, però gràcies a lady Conway i a unes quantes apologies que va escriure en la seva defensa, va aconseguir mantenir el seu status a Cambridge.^[9]

Remove ads

Pensament

En el seu intercanvi epistolar amb René Descartes, More defensà que ningú no podria «demostrar» que els animals no tinguessin ànima o no compartissin amb els humans la possibilitat d'accedir a una vida ultraterrenal. More considerava que el món no havia estat creat sols per als éssers humans, sinó també per a tots els éssers vius. Basant-se en cites bíbliques, afirmava que allò que s'esperava de l'ésser humà era que exercís un domini basat en la compassió, i advertia que la violència desfermada i els maltractes que patien els animals per part dels homes conduïen a que aquests actuessin d'igual forma amb el proïsme.^[10]

Spissitude^[11] és un terme encunyat per Henry More. El va emprar per a descriure una quarta dimensió espacial en la qual creia que s'estenia el regne espiritual. El terme es refereix a la mesura de la quarta dimensió, de forma anàloga a l'extensió en les altres tres dimensions físiques. Així com les direccions cardinals en les tres dimensions es refereixen als termes dalt/baix, nord/sud i est/oest, la direcció en spissitude es descriu en termes de ana/kata, termes encunyats per Charles Howard Hinton.

Henry More representa el costat teosòfic del grup de Cambridge. Va ser un geni espiritual i una figura prominent de la filosofia britànica, menys robust i en alguns aspectes menys erudit que Ralph Cudworth, però de pensament més fèrtil. Es va descriure com obsequiat pel do d'un temperament optimista. Va ser conegut per la seua humilitat i caritat així com per la seua pietat. Roman enterrat en la capella del Christ's College.

Remove ads

Biografia

Pensament

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on