Hermann Keyserling

Hermann Keyserling (Kõnnu, Estònia, 20 de juliol, 1880 - Innsbruck, Àustria, 26 d'abril, 1946) fou un filòsof, naturalista i escriptor estonià, germanobàltic.

Hermann Keyserling

Biografia
Naixement	(de) Hermann Alexander Graf Keyserling 20 juliol 1880 Kõnnu (Estònia) (en)
Mort	26 abril 1946 (65 anys) Innsbruck (Àustria)
Sepultura	Neuer Friedhof Mühlau (en)
Formació	Universitat de Viena Universitat de Heidelberg Universitat Imperial de Dorpat
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional i filosofia
Ocupació	filòsof, terratinent, escriptor, naturalista
Altres
Títol	Comte
Família	Keyserlingk (en)
Cònjuge	Goedela von Keyserling
Fills	Manfred von Keyserling, Arnold Keyserling
Pares	Leo Gebhard Alexander Gf. von Keyserling   i Johanna Keyserling
Germans	Leonie von Ungern-Sternberg
Signatura

Feu els estudis en el gimnàs de Pärnu, en les Universitats de Ginebra, Dorpat –avui Tartu--, Heidelberg i Viena, estudiant simultàniament ciències naturals i química, doctorant-se el 1902 en filosofia. De 1903 a 1905 va estar-se a França i Anglaterra, i de 1906 a 1907 a Berlín; feu, posteriorment, altres viatges per Europa i Àfrica. Duran la primera guerra mundial residí a Raikküla, comtat de Rapla (Estònia) i, posteriorment, fou expulsat pel bolxevics, a Darmstadt, on va residir.

Aquest escriptor s'inspirava en la filosofia de Plató i Kant, simpatitzant amb totes les tendències intuicionistes i irracionalistes (Schelling, Bergson, Dilthey, Simmel). El 1920 fundà a Darmstadt, amb el suport del gran duc de Hessen, una Escola de la saviesa, on invità el poeta indi Tagore. Tenia un coneixement profund de la cultura d'Orient, que creia que s'havia d'incorporar al món occidental.

Estudis científics

D. glogygnitzer Forellenstein (1903). Petrographische Untersuchungen in Erupt-Geb Sustirols (1903). I dels filosòfics i de teoria i història de la cultura. Das Gefüge der Welt (Múnic, 1906) 3a edició (1923). Unsterblichkeit (Múnic, 1907, 3a edició Darmstadt (1920). Individuum und Zeitgeist (Reval, 1909. Schopenhauer als Verbilder (Leipzig, 1910) Prolegomena zur Natur philosophie (Múnic, 1910). Das Schucksalproblem (1911). Zur Psychologie der Systeme (1911). Das Wesen der Intuition und ihre Rolle in der Philosophie (1912). Ueber die innere Beziehung swischen den Kulturproblemen des Orients und der Oksidents (1913). Das Reisetagebuch eines Philosophen (Múnic, 1919, 7a edició Darmstadt (1923). Philosophie als Kunst (Darmstadt, 1920, 2a edició 1922). Weisheit und Sinn (1922). Schöpferische Erkenntnis (Darmstadt, 1922). Die metaphysische Wirklichkeit, traducció francesa en Rev. de Métaph. et, de Mor. (XIX).

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Segona part del volum núm. 28, pàg. 3426 ISBN 84-239-4582-0