Hisn

Un hisn (àrab: حصن, ḥiṣn, en plural hussun, àrab: حصون, ḥuṣūn) és un castell andalusí, particularment en època de la dominació almohade.

Els hussun tenien bàsicament la funció d'ésser els centres d'administració comunitària dels residents a poblacions assentades en un territori, de controlar per exemple una via important i, molt sovint, de fer de lloc de refugi en relació amb els poblets repartits en un espai organitzat al voltant d'una séquia, d'una via, etc. A causa d'aquestes funcions, molts d'aquests hussun són formats per un recinte gran, en un extrem del qual hi podia haver una celòquia.

El hisn no es tractava tant d'un concepte territorial, ja que la terra era d'explotació col·lectiva, sinó d'un concepte comunitari, en el sentit d'una agrupació de poblacions els residents de les quals eren objecte de les decisions tributàries, administratives i polítiques del respectiu alcaid (qayyid) o de l'arraix (raïs) que residia normalment al castell principal (àmal).^[1] Tots els hussun estaven vinculats a un hisn principal que, al seu torn, disposava d'un àmal, és a dir, un espai polivalent agrari, militar, residencial, comercial i religiós.

Podem esmentar com a exemples de hisn el de la medina de Laqant, el d'Ulldecona, el de Miravet, el de Gebut, el de Torreblanca, el de Castelldans, el de Carratalà o el Castellàs de Vilella de Cinca.^[2]