Humorista

Un humorista és un intel·lectual que utilitza l'humor per escrit o per parlar en públic, pot ser autor d'obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics.^[1] Els humoristes són diferents dels còmics, l'ofici dels quals és fer riure a l'audiència, normalment a un d'espectacle (en directe o emprant algun medi de difusió). Tanmateix, algunes persones han ocupat ambdós rols en el curs de les seves carreres. Segons la definició del DCVB: "Un humorista és una persona que té la facultat de l'humor".^[2]

Humorista

Tipus d'ocupació	artista i autor
Camp de treball	humor

Samuel Clemens, humorista estatunidenc que escrigué sota el pseudònim de Mark Twain.

Pot ser una persona que es dediqui professionalment a la producció d'obres escrites o gràfiques, o a fer intervencions públiques amb finalitats humorístiques. Un humorista no és un còmic tot i que hi ha casos en què es poden combinar ambdues professions. També són freqüents els exemples de produccions humorístiques parcials entre activitats de caràcter general referides a una mateixa persona.

Humorisme literari [cal citació]

Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.

Gravat d'Aubrey Beardsley (1896).

Molts autors literaris conrearen l'humorisme. Alguns de forma gairebé exclusiva. Altres en forma parcial o limitada. S'inclou una llista a títol representatiu.

• 448 aC-380 aC. Aristòfanes
  • 411 aC. Lisístrata
• c 341 aC-c 290 aC. Menandre d'Atenes
• 216 aC-184 aC. Plaute
• 184 aC-c 159 aC. Terenci

Era cristiana

• 43 dC-104 dC. Marc Valeri Marcial.

Edat mitjana

• c 1283-c 1351. Juan Ruíz Arxipreste d'Hita
  • Libro de buen amor
• c 1300. Geoffrey Chaucer
• c 1401-1478. Jaume Roig
• c 1450? Jaume Gassull
• 1456-1460. La Farce de Maître Pathelin.^[3]
• 1480-1545. Antonio de Guevara.^[4]
• 1490-1553. François Rabelais

Segle XVI

• 1547-1616. Miguel de Cervantes Saavedra
  • El Quixot

• 1565-1635. Alessandro Tassoni
  • La secchia rapita (La galleda robada).^[5][6]
• 1578-1623. Rector de Vallfogona

Segle xvii

• 1619-1655. Cyrano de Bergerac.^[7]
• 1622-1673. Molière
• 1672-1719. Joseph Addison.^[8]

Segle xviii

• 1706-1790. Benjamin Franklin
• 1707-1793. Carlo Goldoni
• 1721–1771. Tobias Smollett
  • The Adventures of Peregrine Pickle.^[9]

Segle xix

The Posthumous Papers of the Pickwick Club. Quatre personatges principals: Tracy Tupman, Nathaniel Winkle, Samuel Pickwick i Augustus Snodgrass.

• 1812-1870. Charles Dickens
  • Els papers pòstums del Club Pickwick.^[10][11]
• 1815-1888. Eugène Labiche
• 1835-1910. Mark Twain
• 1840-1847. Alphonse Daudet
  • Tartarin de Tarascon.^[12]

• 1854-1900. Oscar Wilde
  • The Importance of Being Earnest, A Trivial Comedy for Serious People
• 1859-1927. Jerome K. Jerome.^[13]
  • Three Men in a Boat.^[14]
• 1866-1943. Carlos Arniches Barreda
  • La señorita de Trévelez.^[15]
• 1874-1936. Chesterton
• 1879-1936. Pedro Muñoz Seca
  • La venganza de Don Mendo
• 1880-1950. Josep Maria Folch i Torres.
  • Les Formidables aventures d'en Pere Fi.^[16]
• 1881 - 1975. P. G. Wodehouse.^[17]
• 1893-1971.Harold Lloyd.
• 1899- 1995. Noel Clarasó i Serrat.^[18]

Segle XX

• 1908-1968. Giovannino Guareschi.^[19]
  • Il destino si chiama Clotilde.^[20][21]

• 1917-2000. Joan Capri

• 1918-1990. Manuel de Pedrolo
  • Domicili provisional

• 1928-2013. Tom Sharpe.
• 1943. Eduardo Mendoza
  • Sin noticias de Gurb.
• 1958. Helen Fielding.^[22]
  • El diari de Bridget Jones
• Bill Cosby
• Adam Sandler

Humorisme teatral [cal citació]

L'escena dramàtica compta amb moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar les obres de teatre (comèdies o tragicomèdies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat més amunt, entre els altres escriptors.