IEEE 802.11n
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
IEEE 802.11n és una modificació de l'estàndard 802.11 per WLAN desenvolupat pel grup de treball 11 del comitè d'estàndards LAN/MAN del IEEE (IEEE 802), que amplia la velocitat de transmissió de 54 Mbit/s a un màxim de 600 Mbit/s usant la banda ISM de 2.4 GHz del protocol IEEE 802.11b i IEEE 802.11g i també la banda ISM de 5 GHz. IEEE 802.11n fou ratificat el setembre del 2009.[1]
Remove ads
Descripció
IEEE 802.11n és una millora als anteriors protocols on s'ha afegit la funcionalitat MIMO, nova banda de 5 GHz i canals de 40 MHz en la capa física, i l'agregació de trames a la capa d'enllaç del model OSI.[2]
MIMO és una tecnologia que empra més d'una antena per a millorar la velocitat de transmissió.
La nova banda de 5 GHz és opcional. La norma ETSI EN 301 893 a la CE.
La banda de 2,4 GHZ li aplica la norma ETSI EN 300 328 de la CE.
Els canals de 40 MHz suposa doblar l'amplada del canal anterior de 20 MHz.
Remove ads
Canals i freqüències
Remove ads
Vegeu també
- Conjunt de protocols IEEE 802.11
- Tecnologia MIMO
- Normativa ETSI EN 301 893
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads