I sovversivi

I sovversivi (lit. ‘Els subversius’) és una pel·lícula dramàtica italiana de 1967, primera pel·lícula en solitari dirigida per Paolo i Vittorio Taviani, sense Valentino Orsini.^[1]

I sovversivi

Pier Paolo Capponi a I Sovversivi
Fitxa
Direcció	Paolo Taviani i Vittorio Taviani
Protagonistes	Giulio Brogi Pier Paolo Capponi Ferruccio De Ceresa Lucio Dalla Maria Cumani Quasimodo Fiódor Xaliapin Vittorio Duse Fédor Chaliapine fils José Torres Barbara Pilavin Nando Angelini
Producció	Giuliani De Negri
Guió	germans Taviani
Música	Giovanni Fusco
Muntatge	Franco Brogi Taviani
Vestuari	Lina Nerli Taviani
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1967
Durada	93 min
Idioma original	italià
Versió en català	No
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Roma

Va ser inscrita al 32è Festival Internacional de Cinema de Venècia.^[2]

Sinopsi

La pel·lícula combina imatges reals del funeral del líder comunista Palmiro Togliatti amb les històries entremesclades de quatre persones afectades per la seva mort: Ettore, un radical veneçolà que abandona la benestant italiana que estima per tornar al seu país i ajudar la seva causa; Ludovico, un cineasta malalt que descobreix que l'art per si sol no és suficient; Giulia, una dona que s'embarca en una aventura lesbiana amb una antiga amant del seu marit; i Ermanno, un llicenciat en filosofia que trenca amb el seu passat.

Repartiment

• Giulio Brogi com a Ettore
• Pier Paolo Capponi com a Muzio
• Lucio Dalla com a Ermanno
• Fabienne Fabre com a Giovanna
• Ferruccio De Ceresa com a Ludovico
• Maria Cumani Quasimodo com a mare de Ludovico
• José Torres com a Rafael
• Feodor Chaliapin
• Vittorio Duse