Ibn Butlan

Abu-l-Hàssan al-Mukhtar ibn Butlan, més conegut simplement com a Ibn Butlan (àrab: ابن بطلان, Ibn Buṭlān) i conegut a Occident com Elluchassen Elimithar (Bagdad, 1038 - Antioquia de l'Orontes, 1075), fou un metge àrab cristià nestorià que fou actiu a Bagdad durant l'edat d'or de l'islam.^[1]

Ibn Butlan

Biografia
Naixement	c. 1001 (Gregorià) Bagdad
Mort	1066 (64/65 anys) Antioquia de l'Orontes
Religió	Nestorianisme
Activitat
Ocupació	metge, filòsof
Professors	Abu-l-Fàraj ibn at-Tayyib
Obra
Obres destacables Makala (fr) Risāla fī s̲h̲irāʾ al-raḳīḳ wa-taḳlīb al-ʿabīd (fr) Tadbīr al-amrāḍ al-ʿāriḍa ʿala ’l-akt̲h̲ar bi-’l-ag̲h̲d̲h̲iya al-maʾlūfa wa-’l-adwiya al-mawd̲j̲ūda yantafiʿu bihā ruhbān al-adyira wa-man baʿuda min al-madīna (fr) Da'wat al atibba (fr) (dècada del 1050) Taqwim al-Sihha

Ibn Butlan: Tacuinum sanitatis, Renània, 2a meitat del segle xv.

Va escriure el Taqwim as-sihha (El manteniment de la salut).^[2] L'obra tracta assumptes d'higiene, dietètica i exercici. Va emfasitzar els beneficis d'atenció regular a l'estat físic i mental personal. La popularitat i la publicació repetida d'aquest text medieval d'Orient Mitjà des de finals del segle XIV amb el títol de Tacuinum sanitatis demostra la influència que la cultura àrab va tenir a la primera Europa moderna.^[1][3] Una de les seves fonts gregues era Dioscòrides.^[4]

Llibres

• Taqwim as-sihha
• Da'avat al-ateba
• Al-maghalat al-Mokhtarat fi tadbir al-amraz al-un észat al-aksar bel taghziat Ma'loofat
• Resalat fi shari al-raghigh va taghlib al-bai'd
• Maghalat fi Un al-foroj ahar homes al-farkh
• Al-maghalat al-mesriat fi monaghezat ali ebne rezvan
• Maghal fi al-gorban al-moghadas^[5]