In dubio pro reo

In dubio pro reo és una locució llatina que expressa el principi jurídic que, en cas de dubte quant a la culpabilitat, el veredicte anirà a favor del reu.^[1]

És un fonament del dret penal que s'origina en el dret romà. ^[2] És parent però diferent del principi de presumpció d'innocència. La presumpció d'innocència s'aplica tant com no hi ha cap prova jurídicament vàlida i s'oposa, per exemple als rumors, les condemnes per la premsa o la vox populi. In dubio pro reo s'aplica ans al contrari quan el jutge, després de sospesar les proves a càrrega i a descàrrega, roman encara dubtant sobre la comissió del delicte.^[3] És una situació que pot arribar quan no es tracta d'un delicte flagrant i que només hi ha proves indirectes, contradictòries o relatives.

L'expressió pot extrapolar-se a altres àmbits.

Vegeu també

• Onus probandi