Infart

Es denomina infart a la necrosi (mort d'un teixit) per alteració del flux sanguini (habitualment l'aport arterial) d'un òrgan o d'una part d'ell, per:

• Obstrucció arterial, el cas més habitual, ja sigui per:
  • elements dins de la llum del vas, per exemple plaques d'ateroma (la causa més habitual, ja sigui per trombosi o embòlia).
  • elements externs (tumors que comprimeixen el vas, torsió d'un òrgan, etc.).
• Ruptura arterial (traumatisme).
• Vasoconstricció arterial (per exemple: consum de cocaïna).
• Obstrucció venosa.
• Neoplàsies hematològiques. La trombocitèmia i la policitèmia vera són causa d'infarts, sovint de miocardi, ja que afavoreixen la formació de trombes.^[1]

Els infarts més freqüents ocorren:

• al cor (infart agut de miocardi),
• en el cervell (accident vascular encefàlic),
• en l'intestí (Infart intestinal, habitualment ocasionat per oclusió o reducció de la llum dels vasos mesentèrics),^[2]

però poden produir-se en qualsevol òrgan.

Els infarts, en un mateix òrgan, poden presentar diferents localitzacions i patrons morfològics, segons sigui la conformació estructural d'aquest, les seves relacions anatòmiques i el mecanisme causal. Per exemple, els infarts esplènics poden mostrar característiques molt diverses en cas de torsió de l'hilum i pèrdua de la funció vascular, d'endocarditis o de anèmia falciforme.^[3]

Alguns processos en especial, com la síndrome paraneoplàstica o la síndrome antifosfolipídica provoquen infarts múltiples a múltiples òrgans.^[4] La trombofília és una de les causes d'infarts renals^[5] i de miocardi en persones joves.^[6]