Infermeria
camp de treball en el sector de la salut From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La infermeria és la professió del camp de les ciències de la salut que es dedica a la cura dels individus, la família i la comunitat en totes les etapes del cicle vital i en els seus processos de desenvolupament.[1]
En temps premoderns, les monges i els militars donaven serveis d'infermeria. Aquestes arrels religioses i militars encara es mantenen avui. Per exemple, al Regne Unit, les supervisores d'infermeria són anomenades "sisters", i en alemany, "infermera" és "Krankenschwester" (literalment, germana dels malalts). Florence Nightingale és vista com la fundadora de l'ofici d'infermeria modern, ja que va fer modificacions en les cures que es feien als ferits en la guerra de Crimea. Canvis com rentar la roba, donar menjar suficient i mantenir la higiene de les sales van modificar radicalment les expectatives de vida dels pacients. De totes maneres, algunes veus crítiques consideren que, per guanyar-se la simpatia dels cirurgians militars, va decidir portar a Crimea dones d'escassa cultura i que obeïen fidelment els metges, sense criteri propi, i que encara avui dia queden reminiscències d'aquesta manera d'actuar.[2]
La infermeria és una professió altament feminitzada, amb un 85% de dones, tot i que en alguns serveis especials, el percentatge d'homes és més gran.
Remove ads
Definicions i conceptes
Definicions de la infermeria
Segons el Consell Internacional d'Infermeria, aquesta es defineix del següent mode:
| « | La infermeria tradicional abasta les cures autònomes i en col·laboració, que es presten a les persones de totes les edats, famílies, grups i comunitats, malalts o sans en tots els contextos, i inclouen la de la salut, la prevenció de la malaltia, i les cures dels malalts, discapacitats i persones moribundes. Les funcions essencials de la infermeria són la defensa, el foment d'un entorn segur, la recerca, la participació en la política de salut i en la gestió dels pacients i els sistemes de salut, i la formació.[3] | » |
L'Associació Nord-americana d'Infermers declara des de 1987, en un document denominat «Nursing: A Social Policy Statement», a la infermeria com: «El diagnòstic i tractament de les respostes humanes davant problemes de salut reals o potencials».[4]
La primera Teoria d'infermeria neix amb Florence Nightingale, a partir d'allí apareixen nous models, cadascun dels quals aporta una filosofia d'entendre la infermeria i la cura. Les infermeres van començar a centrar la seva atenció en l'adquisició de coneixements tècnics que els eren delegats, i amb la publicació del llibre «Notes d'Infermeria» de Florence Nightingale en 1859[5] es va establir la base de la infermeria professional.
Conceptes de la infermeria
- autocura
- recerca en cures
- metaparadigma d'infermeria
- metodologia dels cuidats infermers: procés d'atenció d'infermeria
- models i teories de la infermeria
Remove ads
Història de la infermeria
La història de la infermeria ha evolucionat simultàniament amb el concepte de salut - malaltia. Aquest darrer ha anat canviant amb el pas del temps i, ha donat pas als canvis en l'àmbit d'infermeria.
La història de la infermeria la podem diferenciar en 4 etapes, descrites per Collière en el seu llibre Promoure la vida, cadascuna de les quals té les seves característiques i els seus autors.[6]
Etapa domèstica de les cures
Generalment, abasta des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'imperi Romà. Aquesta etapa es caracteritza pel rol que adquireix la dona, que era l'encarregada de cuidar la llar i la família.
Etapa vocacional de les cures
Aquesta etapa s'inicià al principi de l'edat mitjana i va durar fins a l'Edat Moderna. Durant aquest període la salut i la malaltia estaven estretament relacionades amb la divinitat. La dona seguia adoptant un rol de cuidadora. Degut a la creença religiosa providencial, bona part dels cuidats es basaven en oracions i consells morals.
Etapa tècnica de les cures
A mitjans del segle xix va iniciar-se l'etapa tècnica de la història de la infermeria. Aquest fet va coincidir amb la separació de poders polítics i religiosos. El concepte de salut va evolucionar i, al ja no estar relacionat amb la divinitat, es va introduir una nova definició de la salut: l'absència de malaltia. En aquesta etapa les cures d'infermeria es basaven en l'atenció al pacient i la lluita contra la malaltia.
L'àmbit de la infermeria evolucionà molt ràpidament en aquesta etapa pel desenvolupament científic i tecnològic. L'evolució no fou únicament en l'àmbit científic sinó que també hi hagué canvis en l'educació i professionalització de la figura d'infermera. Per aquests motius, la infermeria va prosperar en resposta a la Primera i la Segona Guerra Mundial. Nova Zelanda va ser el primer país que va regular l'ofici en l'àmbit nacional, amb l'adopció de l'Acte de Registre d'Infermeres, el 12 de setembre de 1901.
En aquesta etapa apareix la mare de la infermeria moderna Florence Nightingale, que va aconsegueir professionalizar la infermeria. Es crearen escoles pròpies d'ATS i, l'any 1952, s'unificaren els estudis d'infermera, llevadora i practicant.
Etapa professional de les cures
Avui en dia, infermeria és una professió amb àmbits d'actuació molt amplis, des d'atenció primària fins a hospitals, residències, sociosanitaris, escoles, ambulàncies, centres de treball o presons. Actualment, aquesta professió està immersa en un canvi molt important. La introducció d'especialitats i l'accés al grau (antigament llicenciatura), estudis de màster[7] i doctorat modifiquen radicalment la professió obrint un nou camí per aquesta.
El rol dels professionals d'infermeria ha evolucionat molt, així com les competències infermeres són molt més nombroses i complexes. Els professionals d'infermeria treballen conjuntament amb facultatius i altres professionals de salut per poder millorar l'estat de salut de les persones.[8]
Remove ads
Infermeres rellevants
Durant la història d'infermeria hi ha hagut tota una sèrie d'infermeres que han aportat nous coneixements i teories que han ajudat avançar la professió d'infermeria. Algunes són molt conegudes com a Florence Nightingale o Virginia Hendersons i, altres no tan conegudes però molt importants per l'evolució de la professió.
- Florence Nightingale: Considerada la mare de la infermeria moderna. Va donar a conèixer la teoria del medi ambient publicant l'any 1852 el llibre " Notas de enfermería". Totes les seves cures estaven basades en el control de l'entorn. Així doncs, va donar a conèixer tota una sèrie de factors ambientals que podien afectar positivament o negativament a la salut de les persones: ventilació, soroll, il·luminació, dieta, higiene i temperatura.
- Santa Marianne Cope: Va ser una monja franciscana que va obrir i dirigir alguns dels primers hospitals generals dels Estats Units. Va aplicar conceptes bàsics d'higiene als hospitals. Això, va donar pas al desenvolupament del sistema hospitalari dels Estats Units.
- Virginia Henderson: Coneguda pel seu model conceptual de les 14 necessitats bàsiques de la persona. Actualment, en molts hospitals, les cures d'infermeria es basen en la valoració de les 14 necessitats. Per exemple, alimentació, eliminació, són i descans, etc.
- Dorothea Orem: Va ser l'autora de la teoria general del dèficit d'autocuidat.
- Hildegard Peplau: Va donar a conèixer el model de les relacions interpersonals publicant el llibre Interpersonal Relations in Nursing l'any 1952.
- Callista Roy: Va donar a conèixer el model d'adaptació a través del llibre Introduction to Nursing: An Adaptation Model, 1976.
- Jean Watson: Autora de The Theory of Human Caring («Teoria dels cuidats humans») i dels factors curatius filosòfics l'any 1975.
- Madeleine Leininger: Va donar a conèixer la teoria de la diversitat i universalitat.
- Martha Rogers: Autora de la teoria dels éssers humans unitaris. Aquesta teoria diu que l'individu és molt més que la suma de totes les seves parts, un ésser pensant amb sentiments i idees.
- Ana Néri: Pionera de la infermeria al camp de batalla en el segle XIX.
Remove ads
La infermeria generalista
L'infermer generalista, amb independència de la seva especialització, és el professional legalment habilitat, responsable dels seus actes professionals d'infermer, que ha adquirit els coneixements i aptituds suficients sobre el ser humà, els seus òrgans, les seves funcions biopsicosocials en estat de benestar i de malaltia, el mètode científic aplicable i les seves formes de mesurar-lo, valorar-lo i avaluar els fets científicament provats, així com l'anàlisi dels resultats obtinguts, auxiliant-se per a això dels mitjans i recursos clínics i tecnològics adequats, amb vista a detectar les necessitats, desequilibris i alteracions del ser humà, referit a la prevenció de la malaltia, la recuperació de la salut i la seva rehabilitació, reinserció social i/o ajuda a una mort digna.
La professió d'infermera engloba quatre esferes de treball:
- Assistència (la més coneguda)
- Educació
- Gestió
- Investigació
Un auxiliar d'infermeria (TCAI - Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria) és un professional de la salut responsable de prestar al malalt i a la seva família cures bàsiques, directes i integrals, que requereixen coneixements i destreses generals menys complexes que els d'infermeria titulada, però que exigeixen també competència tècnica com aptituds en matèria de relacions humanes".
Especialitats d'infermeria
- Infermeria Obstètrico-ginecològica
- Infermeria de Salut Mental
- Infermeria Geriàtrica
- Infermeria del Treball
- Infermeria de Cures Medicoquirúrgiques
- Infermeria Familiar i Comunitària
- Infermeria Escolar[9]
- Infermeria Pediàtrica[10]
Remove ads
Professionals d'infermeria
El professional d'infermeria té diferents nivells d'estudi i funcions en el món. Ni tan sols es troba ben estandarditzat en el territori europeu. A Espanya la infermeria té dos nivells: El Grau universitari en Infermeria (fins a 2009 era una diplomatura) i el cicle de Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria (titulats de grau mitjà de formació professional). Les seves funcions són les cures d'infermeria d'individus de totes les edats, famílies, grups i comunitats.[3][11]
Espanya
A Espanya, per llei[12] els infermers diplomats o graduats són els responsables de la direcció, avaluació i prestació de les cures d'infermeria orientats a la promoció, manteniment i recuperació de la salut, així com a la prevenció de malalties i discapacitat.[13] Alguns infermers diplomats o graduats estan capacitats per a realitzar les funcions d'infermeria assistencial, administrativa, docent i investigadora. També existeix la figura de l'anomenat infermer supervisor, la funció del qual és supervisar i organitzar el treball i l'entorn físic de treball de tots els professionals que existeixen en la unitat al seu càrrec.[14] Els infermers tenen funcions independents (les relatives a la cura) i interdisciplinàries (administració de medicació, embenatges especials i tècniques invasives).
La professió d'infermeria ha rebut diferents nomenclatures al llarg de la seva història a Espanya. Fa anys, es coneixien com a practicants. Després de la creació d'escoles per a la formació d'ajudants tècnics sanitaris, entre els anys 1950 i 1970, es va encunyar el terme ATS (Ajudant Tècnic Sanitari).[13] En 1977, es van crear les Escoles Universitàries d'Infermeria, on es formaven als professionals amb una titulació universitària de diplomatura, passant a denominar-se popularment sense ser terme oficial D.O.E. (Diplomat Universitari en Infermeria).[13] A l'actualitat, amb l'aplicació del Pla Bolonya en les universitats espanyoles,[15] les antigues escoles han passat a denominar-se facultats i es parla de infermers graduats després de realitzar quatre anys de carrera universitària.[16]
D'altra banda, els auxiliars són professionals que treballen en equip amb els infermers i són coneguts actualment com a tècnics en cures auxiliars d'infermeria, antigament denominats tècnics auxiliars d'infermeria o auxiliars d'infermeria. Obtenen el seu títol després de dos cursos acadèmics de preparació —no universitaris. Tenen formació professional de grau mitjà.
Cronologia dels Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria:[17]
- En la dècada de 1960, apareixen els primers auxiliars de clínica, sense formació acadèmica alguna exigida. Sota la dependència funcional i supervisió dels A.T.S. es dediquen a cobrir les necessitats més bàsiques dels pacients.
- L'any 1973, s'aprova l'Estatut de Personal Sanitari No Facultatiu de la Seguretat Social (Ordre del Ministeri de Treball de 26 d'abril de 1973), en el qual per primera vegada legislativament es recull la figura de l'auxiliar de clínica.[18]
- L'any 1975, s'inicia la formació professional de l'auxiliar de clínica amb la posada en marxa del Títol de Formació Professional, Rama Sanitaria (FP I).[19]
- L'any 1984, s'inclou l'exigència del títol d'FP, Rama Sanitaria (FP I) a tots aquells treballadors auxiliars de clínica que pretenguin treballar en institucions sanitàries de la Seguretat Social.
- L'any 1986, l'Ordre de 26 de desembre de 1986 del Ministeri de Sanitat i Consum crea la categoria professional de l'auxiliar d'infermeria, que substitueix a la de l'auxiliar de clínica, i es genera així la plena integració en els equips d'infermeria.[20]
- L'any 1990, la Llei orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) produeix canvis importants en l'ensenyament reglat de la FP a Espanya. Mitjançant els Decrets 546/1995 i 558/1995 s'estableix el currículum formatiu i la nova denominació del títol professional denominat Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria.[21]
- L'any 2007, l'Institut Nacional de Qualificacions Professionals cataloga al títol de Tècnic en Cures Auxiliars d'Infermeria, abans Nivell 2 (pertanyent als cicles formatius de grau mitjà), com a Nivell 3 (pertanyent als cicles formatius de grau superior) de qualificació professional, titulació fins ara en contrast extern, segons el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals Família Professional de Sanitat, editat pel Ministeri d'Educació i Ciència.
Especialitats
Infermeria, en estudiar la biologia, psicologia i socioantropología de l'ésser humà, té a la seva disposició diverses i nombroses especialitats. Infermeria té especialitats exclusives per a professionals d'infermeria, i també té disponibles altres especialitats de caràcter interdisciplinari.
- Infermeria Cardiorespiratòria[22]
- Infermeria Psiquiàtrica[23]
- Infermeria Oncològica[24]
- Infermeria en Cura Crítica[25]
- Infermeria Nefrològica[26]
- Infermeria en salut ocupacional[27]
- Infermeria familiar i comunitària
- Infermeria mèdic quirúrgica
- Infermeria maternoperinatal[28]
- Gerència Hospitalària
- Psicopatologia i estructures clíniques[29]
- Psicologia mèdica i de la salut[30]
- Administració en salut
- Infermeria en recerca i assajos clínics
- Infermeria Penitenciària[31]
- Infermeria Militar[32]
- Infermeria Escolar
- Infermeria en Cures Pal·liatives
- Auditoria en salut
- Salut mental
- Infermeria Geriàtrica i/o Gerontològica
- Coordinació mèdica
- Epidemiologia
- Infermeria Forense
- Infermeria en Cremats
- Infermeria Neurològica[33]
- Infermeria Oftalmològica[34]
- Salut pública
- Infermeria Dermatològica[35][36]
- Infermeria Dermoestética
- Gestora Infermera[37][38][39][40][41][42]
Títols d'Infermer Especialista a Espanya
Per a accedir a la formació d'infermer especialista a Espanya, s'ha de realitzar l'examen d'Infermer Intern Resident (EIR), a nivell nacional i després d'una residència de dos anys, obté el títol d'especialista pel Ministeri d'Educació. Les especialitats reconegudes actualment són:
- infermeria de cures mèdicoquirúrgiques (actualment no s'ofereixen places d'aquesta especialitat)[43]
- infermeria de salut mental
- infermeria del treball
- infermeria familiar i comunitària
- infermeria geriàtrica
- infermeria obstètric-ginecològica
- infermeria pediàtrica
- infermeria militar
- infermeria penitenciària
També es poden especialitzar realitzant un màster Universitari i un doctorat.
Europa
Amb l'adaptació del Pla Bolonya es va tractar d'unificar els estudis a nivell europeu, facilitant la mobilitat dins del territori amb l'homologació directa gràcies a una teòrica compatibilitat. No obstant això, existeixen grans diferències entre els estudis d'infermeria a Espanya i altres països.[44]
Remove ads
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads