Insomni

L'insomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim. Pot suposar dificultat per a agafar el son, despertar-se sovint durant la nits de forma repetida o incapacitat de romandre adormit durant períodes perllongats.

Insomni

Tipus	trastorn del son i sleep disturbance (en)
Especialitat	neurologia, psiquiatria, neurociència i psicologia
Clínica-tractament
Tractament	psicoteràpia, teràpia alternativa, farmacologia, planta medicinal, Panax, melissa, espígol a, Til·ler, Passiflora incarnata, camamilla i valeriana
Medicació glutethimide (en) , amobarbital, bromazina, flurazepam (en) , ethchlorvynol (en) , Trazodona, methyprylon (en) , temazepam (en) , butabarbital (en) , triazolam (en) , secobarbital, aprobarbital, estazolam (en) , propiomazine (en) , ethinamate (en) , quazepam (en) , doxilamina, zaleplon (en) , lorazepam, thiobutabarbital (en) , olanzapina, quetiapina, diazepam, Suvorexant, clonazepam, risperidona, mirtazapine (en) , gabapentina, zolpidem (en) , cidoxepin (en) , alprazolam, difenhidramina, eszopiclone (en) , amitriptilina, ramelteon (en) , oxibat de sodi i cognitive behavioral therapy for insomnia (en)
Patogènesi
Associació genètica	Criptocrom
Classificació
CIM-10	F51.0 i G47.0
CIM-9	307.42, 307.41, 327.0, 780.51 i 780.52
CIAP	P06
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0117041
OMIM	614163
DiseasesDB	26877
MedlinePlus	000805
eMedicine	1187829
Patient UK	insomnia
MeSH	D007319
UMLS CUI	C3279991, C0393770 i C0917801

Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV)

L'insomni té conseqüències físiques i psicològiques, com ara fatiga diürna, manca de concentració, risc de patir depressió, més propensió als accidents, menys defenses davant malalties, irritabilitat i pèrdua de memòria temporal.

Tipus d'insomni

Hi ha diversos tipus d'insomni:^[1]

• Insomni d'ajustament: és un insomni agut que dura menys de tres mesos i està associat a l'estrès, desapareix quan la causa de la preocupació remet o el subjecte s'acostuma al nou estat.
• Insomni psicofisiòlogic: és un insomni intermitent, associat a angoixes i preocupacions al llit que no deixen dormir.
• Insomni paradoxal: insomni que dura més d'un mes però que no afecta a l'activitat diürna, caracteritzat per pensaments intrusius que fan despertar la persona.
• Insomni idiopàtic: trastorn que neix a la infància sense causa aparent.
• Insomni secundari: quan apareix lligat a una malaltia mental.
• Insomni per manca d'higiene del son: dura més d'un mes i està lligat a mals hàbits de l'individu, remet quan es formen noves pautes de conducta.
• Insomni tòxic: lligat al consum d'una substància concreta.

Causes i solucions de l'insomni

Les causes de l'insomni són variades. En un primer grup estan els factos físics, com la ingesta d'estimulats (cafeïna, alcohol, etc.), presa de drogues o medicaments o dolor. En un segon grup apareixen causes psicològiques, com l'ansietat, les preocupacions o l'estrès, que no deixen descansar el cervell. Per acabar, es poden agrupar els trastorns específics del son i malalties mentals.

Depenent del tipus i l'origen de l'insomni, s'aconsella un tractament o un altre. En tot cas, és recomanable visitar un especialista quan l'insomni dura més de cinc setmanes. Hi ha fàrmacs específics per a dormir, com els sedants en les seves diverses formes, que es poden complementar amb teràpia psicològica i un conjunt d'hàbits, com ara:

• No prendre estimulants (cafè, xocolata, te).
• No prendre alcohol (tot i que pot ser un inductor del son, provoca seguidament insomni).
• Evitar una activitat intensa o un sopar massa abundant abans d'anar a dormir. Però una activitat física moderada durant el dia facilita el son.
• Procurar dormir en el mateix lloc, amb poca llum i soroll.
• No suplir la manca de son nocturna amb migdiades.
• Practicar tècniques de relaxació.
• Abans d'anar a dormir fer una activitat que no requereixi massa esforç físic o mental. És bo fer una mateixa rutina abans d'anar a dormir.
• Anar a dormir, només quan es tingui son.
• Utilitzar el mateix lloc per dormir.
• Si hom no s'adorm (en 30-45 minuts), llevar-se i fer una activitat relaxant i monòtona fins que vingui la son de nou.
• Si hi ha una deficiència de magnesi caldrà una ingesta suplementària de magnesi^[2]

Tractaments farmacològics

Sempre s'haurien d'utilitzar el menys temps possible o fer-ho de manera intermitent (per evitar-ne la dependència). Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol.^[3]

• Les benzodiazepines és la medicació més comuna per a l'insomni: lorazepam (EFG, Idalprem, Orfidal) i lormetazepam (EFG, Loramet, Noctamid), principalment.
• Anàlegs de benzodiazepines, com la zaleplona (Sonata), el zolpidem (EFG, Dalparan, Stilnox) o la zopiclona (Limovan).
• Si hi ha símptomes depressius, antidepressius sedants com la mirtazapina (EFG, Rexer, Sedionbel, Vastat),^[4] mianserina (Lantanón) o trazodona (Deprax), poden ser útils.
• Si hi ha símptomes d'agitació i desorientació durant el son que desperten el pacient, pot ser d'utilitat la levomepromazina (Sinogan).
• Rarament s'utilitzaran:
  • Antihistamínics d'efecte sedant, com la doxilamina (Dormidina) o la difenhidramina (Soñodor).
  • Suplements de melatonina.^[5]

Tractaments fitoteràpics

Basats en herbes, com la valeriana^[6] o, menys eficaçment: la camamil·la o l'espígol. En tot cas, el seu efecte és modest.^[7][8][9]

Vegeu també

• Insomni familiar fatal

Enllaços externs

• «Tinc problemes per dormir: què puc fer?». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.