Intel 4040

El microprocessador Intel 4040 va ser el successor de l'Intel 4004. Va ser introduït en 1974. The 4040 employed a 10 μm silicon-gate enhancement load PMOS technology, fet amb 3.000 transistors^[1] i podia executar aproximadament 60.000 instructions per second.

Intel 4040
Fabricant	Intel Corporation
Llançament	1974
Final de vida	1981
Estat	Discontinuat
Característiques de CPUs
Freqüència	500 kHz - 740 kHz
Conjunt d'instruccions	4-bit BCD
← Intel 4004 Intel 8080 →

Noves característiques

• Interrupt
• Single Step

Extensions

• Repertori d'instruccions ampliat a 60 instruccions.
• Memòria de programa ampliada a 8 Kbytes.
• Registres ampliats a 24.
• Pila de crides ampliada a 7 nivells de profunditat.

Dissenyadors

i4040 microarquitectura.

Federico Faggin va proposar l'arquitectura, i també va ser qui va conduir el projecte. Tom Innes fou qui el va acabar.

Nous xips suportats

• 4201 - Generador de rellotge d'entre 500 i 740 kHz utilitzant cristalls d'entre 4 i 5.185 MHz
• 4308 - ROM d'1 Kbyte
• 4207 - Port de sortida de mida byte de propòsit general
• 4209 - Port d'entrada de mida byte de propòsit general
• 4211 - Port d'entrada/sortida de mida byte de propòsit general
• 4289 - Interfície de memòria estàndard (reemplaça al 4008/4009)
• 4702 - UVEPROM de 256 bytes
• 4316 - ROM de 2 Kbytes
• 4101 - RAM de 256 nibbles (4 bits).
• 4002 - RAM de 320 bits (80 x 4) i 4 sortides discretes.