Irene Caba Alba

Irene Caba Alba (Buenos Aires, 25 d'agost de 1899-Madrid, 14 de gener de 1957) va ser una actriu de cinema i teatre, amb nacionalitat espanyola i argentina.

Irene Caba Alba

Biografia
Naixement	25 agost 1899 Buenos Aires (Argentina)
Mort	14 gener 1957 (57 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1935 -
Família
Cònjuge	Emilio Gutiérrez Esteban
Fills	Irene Gutiérrez Caba, Julia Gutiérrez Caba, Emilio Gutiérrez Caba
Mare	Irene Alba
Germans	Julia Caba Alba

Biografia

Va néixer a Argentina durant una gira dels seus pares,^[1] els actors Irene Alba i Manuel Caba Martínez; era neta de Pascual Alba, neboda de Leocadia Alba, germana de Julia Caba Alba i mare d'Irene, Julia i Emilio Gutiérrez Caba.^[2][3]

Va debutar l'any 1920 amb la companyia formada per la seva mare i Ricardo Simó-Raso, en el Teatre Cervantes de Madrid, representant la comèdia Fortunato^[1]', dels germans Álvarez Quintero.

Contreu matrimoni amb l'actor Emilio Gutiérrez, el 26 de juny de 1926 a l'església de Sant Sebastià de Madrid. D'aquesta unió naixeran els seus fills Irene, Julia i Emilio.

Debuta al cinema en 1936 a la pel·lícula El bailarín y el trabajador, de Luis Marquina. El seu èxit cinematogràfic es consolida durant els anys 40, mitjançant nombroses pel·lícules produïdes per CIFESA. Roman a la professió fins als seus últims dies, formant part de la companyia del Teatre Infanta Isabel de Madrid i triomfant amb obres, com ara El caso de la mujer asesinadita, Guillermo Hotel i ¡Sublime decisión!^[4].

Arbre genealògic

Pascual Alba

Irene Abad

Manuel Caba

Irene Alba

Leocadia Alba

José Alba

Josefa Caba Alba

Julia Caba Alba

Manuel Caba Alba

Irene Caba Alba

Emilio Gutiérrez

Gregorio Alonso

Irene Gutiérrez Caba

Julia Gutiérrez Caba

Emilio Gutiérrez Caba

José Luis Escolar

Lourdes Navarro

Irene Escolar

Obres representades (selecció)

Teatre

• Los chatos (1924), de Pedro Muñoz Seca.
• ¡Viva lo imposible! o el contable de estrellas (1939), de Joaquín Calvo Sotelo i Miguel Mihura.
• Las siete vidas del gato (1943), d'Enrique Jardiel Poncela.
• Tú y yo somos tres (1945), d'Enrique Jardiel Poncela.
• Guillermo Hotel (1945), d'Antonio Lara.
• Tánger (1945), de Joaquín Calvo Sotelo.
• Arsénico y encaje antiguo (1945), de Joseph Kesselring.
• Diario íntimo de la tía Angélica (1946), de José María Pemán
• Retorcimiento (1948), d'Antonio Lara.
• La condesa de la banda (1950), de Manuel Halcón.
• Mariquilla Terremoto (1950), dels germans Álvarez Quintero.
• Milagro en la Plaza del Progreso (1953), de Joaquín Calvo Sotelo.
• La venda en los ojos (1954), de José López Rubio.
• La ratera (1954), d'Agatha Christie.
• ¡Sublime decisión! (1955), de Miguel Mihura.
• La canasta (1955), de Miguel Mihura.
• Testigo de cargo (1956) d'Agatha Christie.
• Un trono para Cristi (1956), de José López Rubio.

Cinema

• El bailarín y el trabajador (1936), de Luis Marquina.
• Madre Alegría (1937), de José Buchs.
• Il peccato di Rogelia Sanchez (1940), de Carlo Borghesio.
• ¡A mí no me mire usted! (1941), de José Luis Sáenz de Heredia.
• Boda en el infierno (1942), de Antonio Román.
• Te quiero para mí (1944), de Ladislao Vajda.
• El clavo (1944), de Rafael Gil.
• Las inquietudes de Shanti Andía (1947), d'Arturo Ruiz Castillo.
• La fe (1947), de Rafael Gil.
• La calle sin sol (1948), de Rafael Gil.
• El huésped de las tinieblas (1948), d'Antonio del Amo.
• La niña de Luzmela (1950), de Ricardo Gascón.
• Jeromín (1953), de Lluís Lúcia.
• Viento del norte (1954), d'Antoni Momplet.
• ¿Crimen imposible? (1954), de César Fernández Ardavín.
• La gran mentira (1956), de Rafael Gil.
• La ironía del dinero (1957), d'Edgar Neville i Guy Lefranc.