Isaak Kalàixnikov

Isaak (o Isaac) Markovitch Kalàixnikov (rus: Исаак Маркович Халатников) (Dniprò, 17 d'octubre de 2019 - Txernogolovka, 9 de gener de 2021^[1] va ser un dels principals físics soviètics, conegut per al seu paper en el desenvolupament de la conjectura BKL en relativitat general.^[2] És guanyador del premi Stalin de 2a classe per a la seva contribució al desenvolupament de RDS-6s i RDS-5 l'any 1953.

Isaak Kalàixnikov

Biografia
Naixement	17 octubre 1919 Dniprò (Ucraïna)
Mort	9 gener 2021 (101 anys) Txernogolovka (Rússia)
Formació	Universitat Nacional de Dniprò Universitat Estatal de Moscou
Director de tesi	Lev Landau
Activitat
Camp de treball	Interpretació, física i física teòrica
Lloc de treball	Moscou
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1969–1969) Institut de Física i Tecnologia de Moscou Institut Landau de Física Teòrica Institut de Problemes Físics
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Royal Society Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Professors	Lev Landau
Alumnes	Alexander Andreev (en) i Lev Gor'kov
Carrera militar
Conflicte	Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Vladimir Belinski (en)
Premis
(2020)  Orde d'Alexandre Nevski (2012)  Premi Marcel Grossmann (1999)  Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau (9 juny 1994)  Membre estranger de la Royal Society (1985)  Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe (1979, 1984)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1974)  Medalla d'Or Landau (1953)  Premi Stalin  Orde de la Insígnia d'Honor  Orde de la Bandera Roja del Treball  Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945  Orde de la Revolució d'Octubre  Premi Stalin, 2n grau

Biografia

Isaac Kalàixnikov es va diplomar en física, obtenint el doctorat l'any 1952 per la Universitat d'Estat de Dnipropetrovsk des de 1941. Era membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica des de 1944. La seva dona era filla de l'heroi de la Revolució Nikolai Xtxors.

La part més gran de les investigacions de Kalàixnikov es van fer en col·laboració o inspirada per Lev Landau, compresa la teoria Landau-Kalàixnikov del Superfluid.^[3]

L'any 1970, inspirat pel model mixmaster presentat per Charles W. Misner, llavors a la Universitat de Princeton, Kalàixnikov, amb Vladimir Belinsky i Ievgueni Lífxits, va presentar el que és conegut com la conjectura BKL, que és àmpliament considerat com un dels problemes més rellevants de la teoria clàssica de la Gravetat.^[3]

Kalàixnikov va dirigir l'Institut Landau de física teòrica a Moscou de 1965 a 1992. Va ser elegit a l'Acadèmia de les ciències soviètica l'any 1984. Va rebre els Premis Landau, Alexander von Humboldt i Marcel Grossman, i és membre estranger de la Reial Society of London.^[4]