Jakob Balde

Jakob Balde, també conegut en francès com a Jacques Baldé, (Ensisheim, Alsàcia, 3 de gener de 1604 - Neuburg an der Donau, Baviera, 9 d'agost de 1668) fou un poeta en llengua llatina i religiós jesuïta alemany.^[1]

Jakob Balde

Biografia
Naixement	4 gener 1604 Ensisheim
Mort	9 agost 1668 (64 anys) Neuburg an der Donau
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Ingolstadt
Activitat
Ocupació	Escriptor i religiós
Activitat	Segle XVII
Gènere	Poesia
Moviment	Barroc
Orde religiós	Companyia de Jesús
Obra
Primeres obres	De vanitate mundi (1636)
Localització dels arxius	Biblioteca Estatal de Baviera

Biografia

Estudià a l'escola dels jesuïtes d'Ensisheim i, més tard Filosofia i Dret a Ingolstadt, Baviera, quan esclatà la Guerra dels Trenta Anys. Fou professor de retòrica a les universitats de Múnic i Innsbruck. De 1638 a 1640 fou prosèlit de la cort del duc i elector Maximilià I de Baviera a Múnic. Més tard va decidir emigrar, primer a Landshut, després a Amberg i l'any 1654 a Neuburg an der Donau. Pel seu estil barroc, Sigmund von Birken el va anomenar l'«Horaci alemany».

Obres

• De vanitate mundi (1636)
• Batrachomyomachia (1637)
• Agathyrsus (1638)
• Epithalamion (1635)
• Le prix de l'honneur (1638)
• Lyrica-epodi (1643)
• Sylvae (1643)
• Agathyrsus teutsch (1647)
• Medicinae gloria (1651)
• Jephtias (1654)
• Satyra contra abusum tabaci (1657)
• Torvitatis encomium, mit dissertatio de studio poetico (1658)
• Solatium podagricorum (1661)
• Urania victrix (1663)