James Tenney
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
James Tenney (Silver City, Nou Mèxic, 10 d'agost, 1934 - València, Califòrnia, 24 d'agost, 2006), va ser un compositor i teòric musical estatunidenc.
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els enllaços interns. |
Remove ads
Educació
Tenney va créixer a Arizona i Colorado, on va rebre les seves primeres lliçons de piano i composició. Va estudiar a Nova York, Vermont i Illinois, incloent-hi la Juilliard School of Music i el Bennington College. Es va graduar a la Universitat d'Illinois. Va rebre classes de piano d'Eduard Steuermann. També va estudiar composició amb Edgard Varèse i John Cage.
Trajectòria artística
Tenney va ser un pioner en el camp de la música electrònica i per ordinador i va treballar als "Bell Telephone Laboratories" a principis dels anys seixanta, desenvolupant programes per a la síntesi i composició de so controlades per ordinador. Durant aquests anys, James Tenney va mantenir un estret contacte amb l'anomenada avantguarda novaiorquesa (John Cage, Morton Feldman, Earle Brown). Va cofundar i, de 1963 a 1970, va dirigir el "Tone Roads Chamber Ensemble" a la ciutat de Nova York, que experimentava amb música electroacústica. A més de James Tenney, el grup també incloïa Philip Corner i Malcolm Goldstein. El seu estil era "llegendari, de vegades dur, però no compatible amb les masses".
Tenney va compondre tant per a instruments com per a generadors de so electrònics, sovint utilitzant sistemes d'afinació alternatius. A la seva aclamada obra teòrica "Meta/Hodos", publicada el 1961, va desenvolupar un nou mètode d'anàlisi musical. Amb la seva extensa recerca musical, especialment en el camp de l'harmonia microtonal i l'acústica, es va convertir en un dels "compositors i professors més importants i subliminalment influents de la seva generació". (NZZ)
A més de Cage i Varèse, cita Charles Ives i Carl Ruggles com algunes de les seves moltes influències, així com "compositors europeus" com Arnold Schoenberg, Anton Webern, Igor Stravinsky i Béla Bartók. El mateix Tenney descriu la seva idea de composició com "organitzar el so, o organitzar situacions on es produiran sons": "Ja no hi ha regles. Hi ha condicions, hi ha relacions que es poden assenyalar, hi ha situacions en què, si tries a, això vol dir que no podràs tenir b. No pots tenir-ho tot alhora. La noció d'un procés creatiu basat en regles és antiquada i no ens adherim a escoltar".[1]
De 1993 a 1994, va ser convidat del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic i va viure a Berlín durant aquest temps. Més recentment, va ser professor a la Universitat de York a Toronto i va viure a València, Califòrnia, on va morir de càncer de pulmó als 72 anys.
Remove ads
Obres
Obres de teatre
- Choreograms, 1964;
- deus ex machina, 1982
Obres orquestrals
- Quiet Fan for Erik Satie, 1970–71
- For 12 Strings (rising), 1971
- Clang, 1972
- Three Harmonic Studies1, 1974
- Chorales, 1974
- Tangled Rag, strings, 1978
- Forms 1-4 In Memoriam Edgar Varèse, John Cage, Stefan Wolpe, Morton Feldman, 1993
- In a large, open space, 1994
- Spectrum 3, 1995
- Diapason, 1996
- Scend for Scelsi, 1996
- Song'n'Dance for Harry Partch, 1999
- Last Spring in Toronto, 2000
Música de piano
- Music for Player Piano, 1964
- Three Rags, 1969
- Tangled Rag, 1978
- Spectral CANON for Conlon Nancarrow, 1974
- Chromatic Canon, 1980
- Bridge, 1984
- Flocking, 1993
- Ergodos IIIs, 1994
- 3 Pages in the Shape of a Pear, 1995
- Prelude and Toccata, 2001
Música vocal
- Thirteen Ways of looking at a Blackbird (Text Wallace Stevens), 1958
- Postal Piece No. 2: A Rose is a Rose is a Round, 1970
- Hey when I sing these 4 songs hey look what happens, 1971
- Listen…!, 1981
- Sneezles, 1986
- Ain’t I a Woman? (Text Sojourner Truth), 1992
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads