Jamie Babbit
directora, productora i guionista estatunidenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Jamie Babbit, nom amb què es coneix Jamie Merill Babbit (Shaker Heights, Ohio, 16 de novembre de 1970) és una directora, productora i guionista estatunidenca. Ha dirigit les pel·lícules But I'm a Cheerleader, Una ànima en silenci i Itty Bitty Titty Committee, i també episodis de sèries de televisió com Russian Doll, Gilmore Girls, Malcolm in the Middle, United States of Tara, Looking, Nip/Tuck, The L Word, Silicon Valley, i The Marvelous Mrs. Maisel.
Remove ads
Biografia
Babbit va néixer a Shaker Heights, però va créixer a Cleveland amb el seu pare (advocat i professor de la Facultat de Dret) i la seva mare (que dirigia un programa de tractament per a adolescents amb problemes de drogues i alcohol).[1] El programa s'anomenava New Directions, i més endavant li proporcionaria inspiració per al campament fictici True Directions de "teràpia reparadora" (teràpia de conversió) a But I'm a Cheerleader. Babbit va començar a actuar a la Cleveland Play House als set anys,[1] passant posteriorment a la regidoria i la il·luminació. Va estudiar estudis de l'Àfrica Occidental al Barnard College[2][3] i va començar a prendre classes de cinema a la Universitat de Nova York durant les vacances d'estiu.
Babbit viu a Los Angeles amb la seva dona, Karey Dornetto.[4] Té dues filles, Finley i Ryder, fruit de la seva relació anterior amb la productora Andrea Sperling.[5][6][7]
Remove ads
Carrera professional
Després de graduar-se al Barnard College el 1993, la primera feina de Babbit va ser d'assistent de l'assistent de Martin Scorsese a L'edat de la innocència (1993).[1] Després va treballar com a interna a The Secret of Roan Inish (1994) de John Sayles, on va treballar amb la també aspirant a cineasta Karyn Kusama.
La seva següent feina va ser com a supervisora de guió a la pel·lícula de John Duigan The Journey of August King (1995), un lloc pel qual tenia poca experiència, i que posteriorment va reconèixer que va mentir per aconseguir introduir-s'hi.[1] La va seguir el telefilm Hide and Seek (1996) de Su Friedrich. El 1996, després de treballar a Si les parets parlessin, on va conèixer la seva futura parella Andrea Sperling, Babbit va obtenir un lloc de supervisora de guió a la pel·lícula de David Fincher The Game (1997), fet que va demostrar influir en la seva carrera com a directora.
El 1996, Babbit va dirigir amb Ari Gold Frog Crossing, un curtmetratge còmic sobre un activista pels drets dels animals que protegeix les granotes mentre creuen una carretera.[1] Mentre treballava a The Game va discutir amb Fincher la seva idea per a un curtmetratge basat en un conte de fades; el director va donar-li pel·lícula de 35 mm, el muntador li va deixar fer servir de franc la màquina de muntatge, i Michael Douglas va escriure a Paramount i els va demanar que li donéssin a Babbit accés al seu departament de vestuari. Com a resultat, va poder fer Sleeping Beauties (1999), un altre curtmetratge còmic, per uns 10.000 dòlars.[1]
Aquell mateix any va dirigir el seu primer llargmetratge, But I'm a Cheerleader, una comèdia romàntica protagonitzada per Natasha Lyonne i Clea DuVall, sobre una animadora d'institut que és enviada pels seus pares a un campament de "teràpia reparadora" quan aquests sospiten que és lesbiana. La pel·lícula es va inspirar en un article que Babbit havia llegit sobre un home que havia estat enviat a un campament similar,[8] i el de la pel·lícula es va basar en part en la casa per a joves amb problemes de drogues i alcohol que gestionava la seva mare.[9] Anys més tard, Babbit va aparèixer en This Film Is Not Yet Rated (2006) parlant sobre aquesta pel·lícula i la seva lluita contra la qualificació NC-17 (per a majors de 17 anys).[10]
La seva segona pel·lícula va ser el thriller Una ànima en silenci (2005), amb Elisha Cuthbert i Camilla Belle en els papers principals; malgrat no ser ben rebuda per la crítica en general, va esdevenir un èxit comercial.[11] A aquesta va seguir-li la comèdia Itty Bitty Titty Committee (2007), en la que Melonie Diaz interpretava una jove que s'involucra en un grup feminista radical; la cinta va rebre crítiques majoritàriament negatives,[12] tot i que va ser nominada a l'Os d'Or al Festival Internacional de Cinema de Berlín i va guanyar el premi del jurat al festival South by Southwest.[13]
El 2011 Babbit va començar la producció de Breaking the Girls, un thriller escrit per Mark Distefano i Guinevere Turner,[14] estrenada el 2012, amb Agnes Bruckner i Madeline Zima en el paper d'amigues que prometen assassinar cadascuna l'arxienemiga de l'altra; la seguiria Addicted to Fresno (2015), una comèdia negra on Natasha Lyonne i Judy Greer són dues germanes que es troben en un embolic quan el personatge de la segona mata algú accidentalment.
Al llarg de la seva carrera Babbit ha dirigit i produït episodis de diversos programes de televisió com Popular, United States of Tara, The Bernie Mac Show, Malcolm in the Middle, Nip/Tuck, Gilmore Girls, Castle, Alias, Ugly Betty, Dirty Sexy Money, Drop Dead Diva i The L Word. A partir de la seva pel·lícula Breaking the Girls (2012) va anar dedicant-se cada vegada més a la televisió, i en els darrers anys destaca la seva feina en les sèries Looking, Girls, Silicon Valley, The Marvelous Mrs. Maisel i Russian Doll. Li agrada treballar a la televisió perquè l'ajuda a "mantenir les seves habilitats"; ha afirmat que, com que els directors de televisió tenen menys responsabilitat global que els directors de cinema, és capaç de concentrar-se a treballar amb actors, i que el treball televisiu també li permet guanyar diners mentre persegueix els seus objectius a llarg termini de fer llargmetratges.[1]
La seva següent pel·lícula és la comèdia The Stand-In, que està previst que s'estreni el 2020 i que comptarà amb Drew Barrymore en el paper protagonista.[15]
Remove ads
Filmografia com a directora
Cinema
- 1996: Frog Crossing (curtmetratge)
- 1999: Sleeping Beauties (curtmetratge)
- 1999: But I'm a Cheerleader
- 2001: Stuck (curtmetratge)
- 2004: A Memoir to My Former Self (curtmetratge)
- 2005: Una ànima en silenci (The Quiet)
- 2007: Itty Bitty Titty Committee
- 2012: Made in Cleveland (segment "Fucking Cleveland")
- 2012: Breaking the Girls
- 2015: Addicted to Fresno
- 2010: The Stand In
Televisió
- 1999: Undressed
- 1999–2001: Popular (8 episodis) (productora – Season Finale)
- 2001: Maybe It's Me (4 episodis)
- 2001: The Bernie Mac Show (2 episodis)
- 2001–2007: Gilmore Girls (18 episodis)
- 2002: Ed
- 2002–2003: Malcolm in the Middle (3 episodis)
- 2003: Miss Match
- 2003–2004: Nip/Tuck (3 episodis)
- 2004: Wonderfalls
- 2006: Alias
- 2006: Ugly Betty
- 2007–2008: The L Word (3 episodis)
- 2007: The Riches (2 episodis – Season Finale)
- 2007: Gossip Girl
- 2007–2008: Dirty Sexy Money (3 episodis)
- 2007: Notes from the Underbelly (2 episodis)
- 2008: Swingtown (2 episodis)
- 2009: 90210 (2 episodis)
- 2009–2010: Drop Dead Diva (6 episodis)
- 2010: The Middle (3 episodis)
- 2010: United States of Tara (4 episodis)
- 2011: Mr. Sunshine (1 episodi)
- 2012: Revenge (1 episodi)
- 2014–2017: Girls (4 episodis)
- 2014: Married (2 episodis)
- 2014–2015: Looking (2 episodis)
- 2015–2017: Brooklyn Nine-Nine (4 episodis)
- 2015–2016: The Grinder (2 episodis)
- 2016: Supergirl (1 episodi: "Childish Things")
- 2016–2018: Silicon Valley (8 episodis)
- 2017: It's Always Sunny in Philadelphia (3 episodis)
- 2017: Girlboss (3 episodis)
- 2017: The Orville (1 episodi, "Cupid's Dagger")
- 2017: Ghosted (1 episodi, "Sam")
- 2018: Santa Clarita Diet (1 episodi, "Subspicous Objects")
- 2018: Sorry for Your Loss (1 episodi, "I Want A Party")
- 2018: The Marvelous Mrs. Maisel (2 episodis)
- 2019: Russian Doll (3 episodis)
- 2019: First Wives Club (1 episodi)
- 2020: Awkwafina Is Nora from Queens (2 episodis)
- 2021–2022: Only Murders in the Building (5 episodis)
- 2022: A League of Their Own (3 episodis)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads