Jean-Pierre Chambon

Jean-Pierre Chambon (Clarmont d'Alvèrnia, 20 de juny de 1952 - Ronchamp, 16 de desembre de 2025^[1]) fou un lingüista, romanista i occitanista francès.

Jean-Pierre Chambon

Biografia
Naixement	(fr) Jean Pierre André Chambon 20 juny 1952 Clarmont d'Alvèrnia (França)
Mort	16 desembre 2025 (73 anys) Ronchamp (França)
Sepultura	cimetière de Ronchamp
President Societat de lingüística romànica
2010 – 2013 ← Maria Iliescu – David Andrew Trotter →
Director Centre d'enseignement et de recherche d'oc
2001 – 2019 ← Suzanne Thiolier-Méjean
Dades personals
Director de tesi	Carles Camprós
Activitat
Ocupació	lingüista, romanista, professor universitari
Ocupador	Universitat de París
Membre de	Associacion Internacionala d'Estudis Occitans Société d'histoire et d'archéologie de l'arrondissement de Lure Societat de lingüística romànica
Obra
Estudiant doctoral	Joan Thomas, Yan Greub i Peter Nahon
Família
Cònjuge	Colette Vialle (1980–2025), mort del cònjuge
Premis
(2022)  Premi Albert Dauzat (2019)  doctor honoris causa per la Universitat de Lieja (2018)  prix Honoré Chavée (1991)  Medalla CNRS de bronze

Es doctorà el 1979 amb una tesi de toponímia dirigida per Charles Camproux, fou redactor i director (1985-1992) del Französisches Etymologisches Wörterbuch, diccionari etimològic de les llengües gal·loromàniques iniciat per Walther von Wartburg. Fou professor a les universitats d'Estrasburg i Montpeller i, a partir de 2001, a la Sorbona.

Les seves publicacions són sobre toponímia (francesa i occitana, particularment del Franc-Comtat; Chambon 20232) i antroponímia; també sobre occità antic i modern, sobre literatura occitana contemporània (p.ex. sobre Jean Boudou^[2] o Joan Larzac^[3]), i, sobretot, sobre etimologia i lingüística històrica romànica. És conegut per introduir nous conceptes metodològics a la lingüística romànica, basats en particular en la reconstrucció del protoromànic, obra que va inspirar el projecte DÉRom: Dictionnaire Étymologique Roman.^[4]

Va ser president de la Société de linguistique romane (2010-2013),^[5] vicepresident de l'Association internationale d'études occitanes, i membre dels consells de redacció de nombroses revistes com la Revue de linguistique romane, la Revue des langues romanes, els Estudis Romànics o la Nouvelle Revue d'onomastique.

A partir del 2001, va dirigir el Centre d'enseignement et de recherche d'oc, de la Universitat de París-Sorbona (París IV), universitat on va ser professor i va ocupar la càtedra de Lingüística Romànica i de Llengua i Literatura Occitanes fins a la seva jubilació el 2019.

Distincions

El 1985 va rebre el Premi Albert-Dauzat de la Société de linguistique romane,^[6] el 1991 la Medalla de Bronze del CNRS i el 2018 el Premi Honoré-Chavée de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres.^[7]

El 2019, va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lieja.^[8]

Publicacions

• Méthodes de recherche en linguistique et en philologie romanes, Éditions de Linguistique et de Philologie (Société de linguistique romane), Strasbourg, 2017 [2 vol., 1200 p. Recull d'articles]
• Chambon, Jean-Pierre (2023) : Recherches sur la toponymie de l’arrondissement de Lure (Haute-Saône) : linguistique historique, dialectologie, traces d’histoire. En collaboration avec Daniel Curtit, Alain Guillaume, Jean Hennequin et Louis Jeandel. Strasbourg: Éditions de linguistique et de philologie, 651 p.