Jeanne de Brigue

Jeanne de Brigue –o Jehanne de Brigue–, coneguda com La Cordelière, va ser condemnada durant el primer judici per bruixeria pel Parlament de París, el 29 d'octubre de 1390.^[1][2][3]

Jeanne de Brigue

Biografia
Mort	19 agost 1391 (Gregorià) París
Causa de mort	pena de mort, mort a la foguera
Residència	Brie
Altres
Condemnada per	bruixeria

Havia nascut a l'antiga regió de la Brie, a Sena i Marne, al 1345. Fou cremada viva a París el 19 d'agost de 1391.^[1][2]

Biografia

Jeanne de Brigue era una dona de les Ardenes que vivia a Tresmes en Brie. Es va involucrar en la prostitució des de molt jove. Era coneguda a la regió pels seus dons de curació i clarividència, obtinguts de manera «divina». En particular, «endevinava» els autors dels robatoris i trobava objectes robats. Va ser ensinistrada en això per la seva padrina, Jeanne, que posseïa un llibre de bruixeria.^[4][5][3]

Il·lustració a Le Champion des dames, de Martin Le Franc, 1451.

Fou empresonada a la presó de Châtelet acusada de practicar «arts ocultes». Se l'acusava en particular d'haver «traçat un cercle a terra a la manera dels nigromàntics per invocar un dimoni anomenat Haussibut». El seu judici va tenir lloc al Parlament de París, la institució francesa de l'Antic Règim equivalent als tribunals sobirans. Va ser el primer judici per bruixeria conegut.^[4][5]

Quatre dones van ser condemnades pel prebost de París, Jean de Folleville, a ser cremades vives a la plaça del mercat de les Porceaux i els seus judicis inclosos al Registre de Châtelet:

• Jeanne de Brigue, coneguda com la Cordelière,
• Marion la Droiturière, coneguda com l'Estallée (veïna de Jeanne),
• Margot de la Barre, dita de Coingnet, i
• Macette, esposa de Hennequin de Rully.

L'execució, destinada a promoure una justícia exemplar, tingué lloc el 19 d'agost de 1391.^[2][5][6]

A finals del segle XIV la persecució de la bruixeria s'havia convertit en una qüestió d'estat, i no era només una persecució moral, sinó també política, per tal com l'Estat i el poder reial tenien un caràcter religiós que la bruixeria posava en risc. Al segle xxi s'intenta reparar aquells feminicidis, perpretrats sobre aquelles dones perseguides pel fet de tenir coneixements que l'Església i el poder patriarcal es negaven a compartir, restituint-ne el bon nom i denunciant la injustícia del tracte que reberen.^[5][7][1]