Joan Andreu Estrany

Joan Andreu Estrany (València, ? - València, 1530) va ser un sacerdot, teòleg i humanista valencià.

Joan Andreu Estrany

Biografia
Naixement	València
Mort	1530 (Gregorià) València
Formació	Universitat d'Alcalà Universitat de València
Activitat
Ocupació	catedràtic
Ocupador	Universitat de València

Va estudiar a Alcalà, on un dels seus mestres fou Antonio de Nebrija, i a París, des d'on va tornar a València essent ja un prestigiós mestre en arts. En la Universitat de València es va doctorar, hi va exercir successivament les càtedres de filosofia moral (1515 i 1517), filosofia natural (1516) i lògica (1517 i 1522), i en va ser nomenat rector el 1517.^[1][2] Alguns dels seus deixebles foren Miquel Jeroni Ledesma, Cosme Damià i Pere Joan Nunyes.^[3] Joan de Borja, tercer duc de Gandia, sol·licità ser instruït per ell i l'afavorí amb el seu mecenatge. Meresqué l'elogi del seu amic Lluís Vives: «Homo qui summae eruditioni summam quoque probitatem adjunxit»,^[4] i d'altres personalitats eminents com ara Pere Antoni Beuter, Vicent Mariner i Gregori Maians.^[1]

Obres

De les diverses obres seues de què tenim notícia per nombrosos testimoniatges dels seus contemporanis, no se n'ha conservat cap. Hi ha constància dels següents manuscrits perduts:^[1][4]

• Ioannis Andreae Stranei Valentini Hipodiaconi, in C. Plinii Secundi Naturalis Historiae Libros XXXVII Annotationes
• Annotationes appositae in Senecam
• Annotationes in libros IV Dialogorum B. Gregorii PP: Annotationes in Homiliam ejusdem super Ezechielem. In Lactantii Firmiani Libros VII Divinarum Institutionum. Annotationes. In Librum unum Lactantii, de Ira Dei. Et in librum unicum ejusdem de Opificio Dei
• Annotationes in Valerium Maximum
• Numismatum iconum, veterarumque plurirorum lipidum Hispaniae inscriptionum explanatio