Joan Miró. L'escala de l'evasió
Exposició temporal d'art From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
«Joan Miró. L'escala de l'evasió» va ser una exposició organitzada per la Fundació Joan Miró en col·laboració amb la Tate Modern de Londres que va tenir lloc a la seu de la Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc, Barcelona) entre el 16 d'octubre de 2011 i el 18 de març de 2012. Aquesta exposició temporal va reunir més de 170 obres —pintures, escultures i obra damunt paper— de Joan Miró, provinents de col·leccions públiques i privades d'arreu del món. L'exposició fou patrocinada per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundación BBVA. Va tancar amb 236.067 visitants,[1] sent la segona exposició més visitada del 2012 a Catalunya.[2]
La mostra va posar de manifest el compromís de l'artista amb el seu temps i el seu país. Va ser una de les exposicions retrospectives sobre l'artista català més importants d'ençà que es va celebrar el seu centenari l'any 1993. L'exposició analitzava que Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se'n, ell mateix admetia que «no hi ha cap torre d'ivori» i que «"l'escala de l'evasió" ha d'estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat».
| « | Nosaltres, els catalans, pensem que s'han de tenir els peus solidàriament posats a terra si es vol volar per l'aire. El fet que jo davalli a la terra de tant en tant em permet de saltar tot seguit més alt. | » |
| — Joan Miró[3] | ||
Remove ads
Història
La idea del projecte va sorgir d'una conversa entre Rosa Maria Malet, directora de la fundació, i Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern londinenca, qui volia fer una gran retrospectiva sobre el mestre català a Londres.
| « | Aquesta va ser la idea inicial, presentar una panoràmica de Miró, però vam creure que havíem de fer un pas més enllà: remarcar de manera especial el vincle i la pertinença al seu lloc d'origen i fer evident el seu compromís ètic, constància i llibertat en una època marcada per les guerres i el franquisme. | » |
| — Rosa Maria Malet[3] | ||
L'exposició, però, va ser concebuda i desenvolupada pels comissaris de la Tate Modern Matthew Gale, Marko Daniel i per Teresa Montaner, conservadora en cap de la Fundació barcelonina.[4] Gale assegurà que l'anàlisi sobre el compromís de Miró s'ha realitzat al voltant de la concepció de la llibertat de l'artista, fos aquesta social, política, poètica o mental.[5]
Joan Miró fou un dels artistes més destacats del segle xx. El llenguatge surrealista de símbols que ell mateix va crear sovint genera un sentiment de llibertat i una energia singulars, arran del seu imaginar fantàstic i de l'ús de colors vius. Aquesta exposició examina alguns moments claus de la trajectòria de l'artista, posant de manifest el compromís que aquest tenia amb el seu temps i el seu país.[6] Els prínceps d'Astúries van inaugurar l'exposició el 15 d'octubre, en un acte on també van assistir Ángeles González-Sinde i el conseller de cultura, Ferran Mascarell, entre altres personalitats.[7]
Londres
L'exposició es va presentar prèviament a la Tate Modern de Londres,[8] on va rebre 303.000 visites. Un cop va finalitzar la seva presentació a Barcelona, va viatjar a la National Gallery of Art de Washington, on la mostra començarà el maig del 2012.[9]
Remove ads
Descripció
L'exposició va fer una revisió d'un període de producció de l'artista que abasta gairebé seixanta anys, tot mostrant la sensibilitat i el posicionament de Joan Miró davant d'uns esdeveniments que van marcar la història del segle xx.
Les primeres sales de la mostra analitzaven els vincles de Joan Miró amb la seva Catalunya natal, parant especial atenció a la seva relació amb el Mas Miró i amb Mont-roig del Camp, sense oblidar el canvi de paradigma que li va suposar la seva estada a París, el contacte amb els poetes i la creativitat surrealista. En aquestes sales es van poder veure obres com La masia o la sèrie Cap de pagès català.[10]
Les següents sales exploraven la reacció de Miró davant el drama de la Guerra Civil espanyola, i com aquest va reaccionar creant les seves pintures salvatges[5] o obres com la Natura morta del sabatot o la Sèrie Barcelona.[11] En aquella època el pintor va acceptar un encàrrec del Govern de la República,[12] i va pintar el segell Aidez l'Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) per al Pavelló Espanyol de República de l'Exposició Internacional de París de 1937, obres que es mostrarien al costat del Guernica de Pablo Picasso. La Segona Guerra Mundial també el va influenciar, provocant una resposta més íntima, les cèlebres Constel·lacions.[13]
La zona final de l'exposició analitzava els darrers anys de la dictadura franquista. D'aquesta època es van mostrar obres com el tríptic L'esperança del condemnat a mort, Maig 1968 i la sèrie de Teles cremades.[3]
Remove ads
Llista d'obres
Remove ads
Activitats paral·leles
Arran de la retrospectiva es van organitzar diversos esdeveniments arreu, com l'exposició de cartells Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país, que va tenir lloc al Museu d'Història de Catalunya entre el 16 d'octubre de 2011 i el 18 de març de 2012,[14] o unes jornades acadèmiques.[15] També es va crear un itinerari Mironià per la ciutat de Barcelona.
El catàleg de la mostra, editat conjuntament per la Fundació Joan Miró i Tate Modern, disposa de textos de Marko Daniel, Matthew Gale, Christopher Green, Kerryn Greenberg, William Jeffet, María Luisa Lax, Robert S. Lubar, Joan M. Minguet Batllori i Teresa Montaner, i es van fer tres edicions, en català, castellà i anglès.[16]
Al final de l'exposició, presos de la Presó Model de Barcelona que treballaven al taller de confecció auspiciat pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), van convertir les banderoles en bosses, fundes per a iPad i davantals.[17]
Remove ads
Multimèdia
La Fundació va crear una aplicació per a dispositius mòbils amb informació sobre la Fundació, l'exposició, un lector de codis QR i l'Itinerari per la Barcelona de Joan Miró.
Algunes de les obres destacades de l'exposició disposen de codis QR a les cartel·les, generats amb QRpedia, que adrecen als corresponents articles de la Viquipèdia, presentant l'article en l'idioma en què el telèfon estigui configurat, gràcies a una col·laboració amb Amical Wikimedia.[18]
A més, la Fundació va signar un acord amb els Transports Metropolitans de Barcelona, previst en dues fases. En la primera, entre el 3 d'octubre i el 30 de desembre de 2011, es van enganxar codis QR en algunes estacions del metro de Barcelona, relacionades amb l'itinerarió mironià a Barcelona. La segona fase de la col·laboració, realitzada entre el 17 de gener i el 30 de març de 2012, va consistir en un seguit d'intervencions artístiques a les estacions de Catalunya (L3), Liceu (L3), Estació Drassanes (L3), Paral·lel (L3), Espanya (L3), Tarragona (L3), Jaume I (L4), Urquinaona (L4) i al passadís del Funicular de Montjuïc (L3).[19] També es va fer una inauguració amb algunes fotos familiars de Joan Miró a l'Espai Mercè Sala, la sala d'exposicions del metro de Barcelona.[20]
Remove ads
Recepció
L'historiador de l'art, crític i especialista en Miró, Joan M. Miguet, va dir sobre l'exposició: «"L'escala de l'evasió" és una exposició antològica disfressada de tesi, o potser a l'inrevés.» Segons Minguet, «és la primera exposició que repensa Miró i d'aquesta manera obre una etapa nova. Perquè Miró és un dels artistes més ben cartografiats del segle XX: hi ha el catàleg raonat amb totes les obres, se n'han localitzat els esbossos, se n'ha recuperat l'epistolari… 'Per això ara és l'hora de tornar a Miró i rellegir-lo»[21]
Remove ads
Premis i reconeixements
L'exposició va rebre gairebé 200.000 visitants i va ser premiada per l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA).[22]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads