Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).^[1][2]

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Biografia
Naixement	1425 Torrelobatón
Mort	13 febrer 1468 (Gregorià) (42/43 anys) Tarragona
Causa de mort	càncer de mama
Sepultura	Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Tomba de Juana Enríquez
Consort de Navarra
Reina consort d'Aragó
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	reina
Altres
Títol	Reina consort d'Aragó (1458–1468) Reina consort de Sicília (1458–1468)
Família	Casa d'Enríquez
Cònjuge	Joan el Sense Fe (1447 (Gregorià)–)
Fills	Ferran el Catòlic, Joana d'Aragó i d'Enríquez
Pares	Fadrique Enríquez de Mendoza   i Marina Fernández de Córdoba
Germans	Inés Enríquez Alonso Enríquez de Quiñones Pedro Enriquez de Quiñones Enrique Enríquez de Quiñones Aldonza Enríquez y Quiñones

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra

Orígens familiars

Filla de Fadrique Enríquez, almirall de Castella i opositor polític d'Álvaro de Luna y Jarana, assessor de Joan II de Castella.

Núpcies i descendents

L'1 d'abril del 1444 es casà amb Joan II d'Aragó, rei d'Aragó, Navarra i comte de Barcelona, i fou la segona esposa d'aquest. D'aquesta unió en nasqueren:

• la infanta Elionor d'Aragó (v 1447-?), morta molt jove.
• l'infant Ferran el Catòlic (1452-1516), comte de Barcelona i rei d'Aragó.
• la infanta Joana d'Aragó (1454-1517), casada el 1476 amb el seu cosí Ferran I de Nàpols.
• la infanta Maria d'Aragó (1455-?), morta molt jove.

Lloctinències generals

Joana Enríquez va exercir de lloctinenta general del Regne de Navarra juntament amb el seu fillastre Carles de Viana, fill del primer matrimoni de Joan II amb Blanca I de Navarra, i pel qual sentia una gran animadversió pel seu possible matrimoni amb la germana d'Enric IV de Castella, enemic de la seva família. El 1461, fou nomenada lloctinenta de Catalunya, però s'enemistà amb els estaments catalans, i en el context de la Guerra civil catalana fou acusada d'haver enverinat Carles de Viana i va haver de fugir amb el seu fill a Girona buscant la protecció dels remences. Allí, patí el setge de la Força Vella, endegat per les tropes de la Generalitat de Catalunya, fins que fou alliberada per les tropes de Joan II i les tropes franceses que havien entrat a Catalunya en ajuda del rei. Va morir el 13 de febrer del 1468 a Tarragona.