Joaquim Almeda i Roig
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Joaquim Almeda i Roig (La Selva de Mar, 1843 [nota 1] - La Selva de Mar, 21 de setembre del 1915) va ser un jurista català.[2][3]
Remove ads
Biografia
Feu la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1869 amb una tesi sobre el règim d'exequatur (el conjunt de normes amb què el sistema jurídic d'un estat decideix si homologa o no les sentències d'un altre estat). S'establí definitivament a la capital catalana, i hi posà un despatx d'advocats on treballaren[4] el futur polític i jurista d'anomenada Raimon d'Abadal i Calderó i, de passant, el que seria arquebisbe i cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. Joaquim Almeda també va ser catedràtic de dret romà de la universitat de Barcelona, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (elegit el 1899 i reelegit el 1907; ja no ho era el 1910) i presidí la Casa de Misericòrdia[5] (1891, 1913) i l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1907-1909): cal destacar-ne el seu discurs presidencial del 1908, Estado del Derecho Catalán. Va ser autor de diversos estudis de tema legal, com dictàmens i ponències, majorment presentades a l'Acadèmia, i com a membre de la Comissió per a la redacció d'un Apèndix de Dret Civil Català, d'una proposta[6] de text per a l'Apèndix. En morir deixà inconclusa una Historia eclesiástica, probablement[7] obra de joventut. Un monument fúnebre dedicat el 1920 a Joaquim Almeda es conserva [8] a Santa Cristina d'Aro, i la seva Selva de Mar natal li dedicà el 1908[9] una plaça principal. En l'actualitat, en recorda el nom un cèntric carrer de la població altempordanesa.

Joaquim Almeda es casà amb Trinitat Martí i Beya, i no tingueren descendència. Dos dels germans de Joaquim Almeda, en Joan i en Ramon Maria Almeda i Roig, van ser advocats en exercici a Girona: en Joan (mort a Cassà de la Selva l'11 de febrer del 1927) va ser impulsor i professor de la Universitat Lliure de Girona[10] i en Ramon va ser degà del Col·legi d'Advocats de Girona [11] des del 1912 fins al seu traspàs el 4 de gener del 1918.
El barri Almeda de Cornellà de Llobregat s'originà en la urbanització d'una extensa finca que la família Almeda havia adquirit el 1911; quaranta anys més tard (1951), els germans Ramon Maria i Manuel Almeda Guytó donaren a l'ajuntament cornellanenc un terreny a l'actual carrer Dolors Almeda i Roig[12] per a què s'hi construïssin habitatges socials.
Remove ads
Obres
- Almeda, Joaquín; Trías y Doménech, Martín (col·laborador). Ante-proyecto de apéndice del derecho catalán al Código Civil, ponencia. Barcelona: Imp. Casa Prov. de Caridad, s.a..
- La costumbre como fuente de derecho, discurso. Barcelona: Academia de Jurisprudencia y Legislación de Cataluña, 1908.
- Almeda y Roig, Joaquim; Tell y Lafont, Guillém A.; Fontova y Esteva, Tomás. Dictamen donat pels senyors Joaquim Almeda y Roig, Guillém A. Tell y Lafont y Tomás Fontova y Esteva sobre si son o no redimibles els censos enfitéutichs á Catalunya. Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1908. [nota 2]
- Dictámenes. Barcelona: Imp. Elzeviriana, 1920.
- Estado del derecho catalan; discurso leído por [el] presidente de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de Barcelona en la sesión pública inaugural del curso de 1908-1909, celebrada el 19 de febrero de 1909. Barcelona: Hijos de Jaime Jepús, impresores, 1909. Ressenya, a la Rivista Internazionale di Scienze Sociali e Discipline Ausiliarie (1909)[14]
- Prontuario de legislación civil catalana. Barcelona: Tipografía de la Casa Provincial de la Caridad, 1899.
Remove ads
Notes
- Tomàs Fontova i Esteva (Os de Balaguer, 23 de febrer del 1876 - Barcelona, 18 de febrer del 1922) va ser un propietari rural i advocat, que exercí la política i va ser diputat de la Mancomunitat de Catalunya. Era fill de Miquel Fontova Cirera, un propietari agrícola d'Os de Balaguer, que entre 1884 i 1886 va ser diputat provincial pel Partit Conservador. Estudià Dret i, en titular-se, tornà a la seva vila natal; després d'uns anys, a mitjans de la dècada del 1900 s'establí professionalment a Barcelona. El 1908, i per encàrrec de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, s'integrà a la comissió que havia de dictaminar sobre la redempció dels censos emfitèutics, i el 1914 també fou part part de la comissió redactora d'un avantprojecte de llei sobre la legislació de les societats mercantils de responsabilitat limitada. A l'Acadèmia ocupà els càrrecs de secretari segon durant el curs 1911/1912 i el de secretari primer el curs 1912/1913, sempre amb Joan Maluquer i Viladot com a president. A les eleccions provincials de 1919 va ser elegit diputat pel districte de Tremp-Viella, a les files regionalistes. Ja a la Mancomunitat va ser membre de la comissió de Política Social els anys 1919 i el 1921 i, en morir, n'exercia la presidència. Havia contret matrimoni amb Anita Bernades Alavedra († Barcelona, 24/04/1975), amb qui tingué una única filla, Matilde. Com a autor se li coneix l'article «La llegítima dels fills de Catalunya». Estudis de Dret Catalá, 1928, pàg. 466-480.[13]
Bibliografia d'ampliació
- Brocá, Guillermo Mª de «D.Joaquín Almeda y Roig». Revista Jurídica de Cataluña. Colegio de Abogados de Barcelona [Barcelona], vol. XXI, 1915.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads