Johann Radon

Johann Radon (Děčín, 16 de desembre de 1887 - Varsòvia i Viena, 25 de maig de 1956) va ser un matemàtic austríac, d'origen bohemi.

Johann Radon

Biografia
Naixement	(de) Johann Karl August Radon 16 desembre 1887 Děčín
Mort	25 maig 1956 (68 anys) Varsòvia (Polònia)
Sepultura	Cementiri Döbling 48° 14′ 19″ N, 16° 19′ 41″ E
Formació	Universitat de Göttingen (1911–1912) Universitat de Viena (1905–1910)
Tesi acadèmica	Über das Minimum des Integrals ${\displaystyle \int _{S_{0}}^{S_{1}}F(x,y,\theta ,\kappa )ds}$ (1910)
Director de tesi	Gustav von Escherich
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, anàlisi matemàtica i geometria
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Viena (1946–1956) Universitat d'Innsbruck (1945–1946) Universitat de Breslau (1928–1945) Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1925–1928) Universitat de Greifswald (1922–1925) Universitat d'Hamburg (1919–1922) Universitat de Viena (1913–1919) Universitat Tècnica de Viena (1912–1913)
Membre de	Acadèmia Austríaca de Ciències Societat Matemàtica Austríaca
Obra
Obres destacables teorema de Radon-Riesz teorema de Radon teorema de Radon-Nikodym Transformada de Radon
Estudiant doctoral	Heinrich Brauner, Heinrich Bürger, Wolfgang Cramer, Wolfgang Gleißberg, Rudolf Jacob, Hans-Joachim Kanold, Walter Knödel, Arno Müller, Hans-Heinrich Ostmann, Georg Lukas Tautz, Kurt Weichselberger, Kurt Zita, Heinrich Bürger, Otto Schultz, Georg Lukas Tautz, Wolfgang Gleißberg, Rudolf Jacob, Kurt Zita, Robert Irrgang, Georg Dudek, Arno Müller, Otto Delvendahl, Ernst Lonn, Alfred Herzig, Kurt Beier, Gerhard Zrunek, Helmut Brunner i Johann Pfanzagl
Família
Cònjuge	Maria Rigele
Fills	Brigitte Bukovics
Pares	Anton Radon i Anna Schmiedeknecht
Premis
(1921)  Premi Richard Lieben
Signatura

Vida i Obra

Radon va néixer a Tetschen, Bohèmia (actual Děčín, República Txeca). Va fer els estudis secundaris a Litoměřice i el 1905 la família es va traslladar a Viena on ell va fer els estudis universitaris en física i matemàtiques, tot i que havia destacat en música i llengües clàssiques.^[1] Va obtenir el doctorat el 1910 amb una tesi dirigida per Gustav von Escherich,^[2] i a continuació va estar un semestre a la universitat de Göttingen per ampliar estudis.

El 1912 va ser nomenat assistent d'Emanuel Czuber a la universitat de Brno, però l'any següent, en traslladar-se aquest a Viena, Radon va obtenir l'habilitació docent a la universitat de Viena. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va estar exempt de servei militar per la seva extrema miopia, i aquests anys van ser molt productius en la seva recerca.^[3] En acabar la guerra, la ciutat d'Hamburg va decidir crear la seva pròpia universitat i Radon va ser cridat com a professor de matemàtiques.^[4] Només hi va estar fins al 1922 en que va començar una etapa de canvis freqüents d'universitat: Greifswald (1922-1925), Erlangen (1925-1928) i, finalment, Breslau (1928-1945), en la qual va romandre fins al final de la Segona Guerra Mundial.^[5]

Durant aquest temps van morir els seus fills Hermann (1939) i Ludwig (1943), el primer per una llarga malaltia i el segon ferit de guerra al front rus.^[6] Només li va sobreviure la seva filla, Brigitte, que també es va doctorar en matemàtiques i es va casar amb el matemàtic Erich Bukovics.^[6]

Des de 1946 Radon va treballar a la universitat de Viena, en la qual va ser degà de ciències (1951-1952) i rector de la universitat (1954).^[7] També va col·laborar activament amb l'Acadèmia Austríaca de Ciències i la Societat Matemàtica Austríaca, essent, a més, editor de la revista Monatshefte für Mathematik. Va morir a Viena el 1956.

El mateix any de la seva mort, Allan Cormack descobria la tomografia axial computada sense saber que Radon ja havia establert els principis teòrics i matemàtics que la feien possible en un article publicat el 1917.^[8] Tot i que la transformada de Radon és la base de la moderna tomografia, Radon és més conegut en el món matemàtic pels seus resultats en teoria de la mesura i en anàlisi funcional.^[9]