John Playfair

John Playfair (Dundee, 10 de març de 1748 - Burntisland, 20 de juliol de 1819) fou un científic escocès del segle xviii, germà de William Playfair.

John Playfair

Retrat de Playfair sense data per Sir Henry Raeburn.
Biografia
Naixement	10 març 1748 Dundee (Regne de la Gran Bretanya)
Mort	20 juliol 1819 (71 anys) Burntisland (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Sepultura	Cementiri Old Calton 55° 57′ 12″ N, 3° 11′ 10″ O
Rector
1772 – 1782
Dades personals
Formació	St Mary's College, St Andrews - teologia (1765–1769) Universitat de St Andrews - matemàtiques (1762–1765)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, geòleg, físic
Ocupador	Universitat d'Edimburg (1785–1818) Adam Ferguson, preceptor (1782–1787)
Membre de	Royal Society (1807–) Reial Societat d'Edimburg
Alumnes	John Leslie
Influències	James Hutton
Obra
Obres destacables Axioma de Playfair (1790) Remarks on the Astronomy of the Brahmins (1802) Illustrations of the Huttonian theory of the earth
Estudiant doctoral	John Leslie
Família
Germans	James Playfair William Playfair
Premis
Membre de la Royal Society  Membre de la Reial Societat d'Edimburg

Vida

Era el fill gran del reverend James Playfair, rector de la localitat de Benvie i els seus germans més petits van ser els futurs economista William Playfair i arquitecte James Playfair.

El 1762, amb catorze anys, va ingressar a la universitat de St Andrews amb la intenció de convertir-se en reverend, però també es va interessar per les matemàtiques i va prendre classes de física.^[1] El 1766, amb només divuit anys, es va presentar a l'oposició de la càtedra de matemàtiques del Marischal College (Universitat d'Aberdeen) que va ser guanyada per William Trail.^[2]

El 1769 es va graduar a St Andrews i, a partir d'aquesta data i fins a la mort del seu pare (1772), va restar la major part del temps a Edimburg, mentre continuava provant d'obtenir alguna plaça acadèmica sense èxit. A la mort del seu pare va ser nomenat rector de la seva parròquia, càrrec que va mantenir fins al 1782. Tot i així, no va abandonar els seus estudis científics i, fins i tot, el 1774 va participar amb Nevil Maskelyne en l'experiment de Schiehallion. A partir d'aleshores els va unir una forta amistat.^[2] També va continuar publicant alguns articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.

Monument a John Playfair a Calton Hill, (Edimburg).

El 1782 va abandonar el ministeri per a convertir-se en el tutor dels fills de la rica família Ferguson de Raith.^[2]

Finalment, el 1785, va obtenir una plaça de professor adjunt de matemàtiques a la universitat d'Edimburg, on va establir una sòlida reputació de bon professor, expositor clar i senzill i hàbil físic.^[3] El 1805 va esdevenir professor titular de Física (Filosofia Natural) a la mateixa universitat.^[4]

A partir de la mort del seu amic James Hutton el 1797, es va convertir en un ferm defensor de les teories geològiques d'aquest, procedint a un estudi sistemàtic de la seva obra de 1795, Teoria de la Terra.^[5]

Va ser nomenat fellow de la Royal Society el 1807 i de la Royal Society of Edinburgh el 1783. L'any 1966 va donar nom a la playfairita, un mineral de la classe dels sulfurs.^[6]

Obra

Les primeres obres de Playfair són de matemàtiques:

• On the Arithmetic of impossible quantities (1779) on defensa la utilització dels nombres complexos argumentant que l'analogia geomètrica entre el cercle i l'esfera permet el ús dels imaginaris en les expressions de les seves funcions circulars del sinus i el cosinus (idea probablement derivada de la trigonometria de Lambert).^[7]
• Elements of Geometry (1795), una posada al dia del sis primers llibres dels Elements d'Euclides, utilitzant notació algebraica moderna i on exposa l'axioma de les paral·leles conegut avui com a axioma de Playfair (tot i que el seu enunciat es pot rastrejar fins a l'antiguitat, essent Procle, potser, el primer a enunciar-lo).^[2]

Però les obres per les que és més conegut són les seves obres de Filosofia Natural (Física):

• Outlines of Natural Philosophy (2 vols. 1812-1814) que són les seves classes de Física a la universitat d'Edimburg.
• Illustration on the Huttonian Theory of the Earth (1802), en defensa de les teories actualistes i en el que va estar treballant fins a la seva mort en una segona edició que mai va arribar a ser publicada.^[8]