Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858 - Cabrera de Mar, 1917) fou un arquitecte català.

Josep Domènech i Estapà

Biografia
Naixement	1858 Tarragona
Mort	1917 (58/59 anys) Cabrera de Mar (Maresme)
Sepultura	cementiri de Cabrera de Mar
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1912 – 1914 ← Lluís Marià Vidal i Carreras – Pere Marcer i Oliver →
Activitat
Ocupació	arquitecte, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Moviment	Modernisme català
Obra
Obres destacables Casa Domènech i Estapà Observatori Fabra (1887) Presó Model de Barcelona (1889) Palau Montaner
Família
Fills	Josep Domènech i Mansana

Biografia

Obtingué el títol el 29 de gener de 1881.^[1] Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914).^[2]

Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); la reforma de la casa Joan Baqué al Raval (1888, actualment desapareguda); el Palau Ramon Montaner (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); l'edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent dels Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).^[3]

A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898.

Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.^[4]

Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911).

Participà en una polèmica científica a la premsa de Barcelona l'any 1897, que enfrontà el mateix Domènech i Estapà i dos catedràtics més de la universitat de Barcelona: Laur Clariana i Ricart i Miquel Marzal i Bertomeu; amb José Fola Igúrbide i Eduard Llanas i Jubero.^[5]

Galeria d'imatges

• 
  Casa Domènech i Estapà (València, 241)
• 
  Palau Ramon Montaner
• 
  Reial Acadèmia de Ciències
• 
  Casa Joan Baqué (reforma)
• 
  Empar de Santa Llúcia (actual Cosmocaixa)
• 
  Cases Domènech i Estapà (Rambla de Catalunya, 77)
• 
  Casa Francesc Simon (Passeig de Gràcia, 3)
• 
  Església del Carme