Josep Francesc Ràfols i Fontanals

Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 20 d'abril de 1889 - Barcelona, 15 de gener de 1965)^[1] fou un arquitecte, pintor i historiador de l'art català. Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc, fundà amb Josep Llorens i Artigas el grup artístic Agrupació Courbet. Dedicat més a la teoria que a la pràctica de l'arquitectura, entre les seves realitzacions cal destacar la Casa Méndiz, a Vilanova (1925) i Can Castany, així com la seva participació en les obres de la Sagrada Família.

Josep Francesc Ràfols i Fontanals

Biografia
Naixement	20 abril 1889 Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Mort	15 gener 1965 (75 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte, historiador de l'art, pintor, historiador
Ocupador	Universitat Politècnica de Catalunya Escola Massana
Obra
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 9201-9203]

Fou el primer biògraf de Gaudí (Antoni Gaudí, 1928), professor d'Història de l'Art a l'Escola Massana des de la seva fundació fins al 1936,^[2] i el primer a ocupar la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (1956). Igualment fou un dels primers a escriure sobre el Modernisme (El arte modernista en Barcelona, 1943; Modernismo y modernistas, 1949) -el primer estudi complex sobre aquest moviment català- i un dels teòrics de l'arquitectura noucentista a través de la seva obra Arquitectura del Renaixement italià (1926), on el seu estudi sobre Brunelleschi influí en la nova generació d'arquitectes catalans.

Autor també de Pere Blai i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya (1934), i El arte romántico en España (1954). El Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña (1951-1954), en tres volums, reeditat posteriorment, és un recull pràcticament exhaustiu d'artistes catalans i font d'obligada consulta. Els seus llibres i els seus papers, èpistolari -com ara les cartes que li envià Joan Miró al llarg de tota la vida-, etc. es conserven a la Biblioteca de Catalunya.