Josep Manuel Minyana
historiador, escriptor i pintor valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Josep Manuel Minyana (València, 15 d'octubre de 1671 - València, 27 de juliol de 1730), Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí. Era membre del cercle dels novatores valencians i deixeble destacat de Manuel Martí.[1]
Remove ads
Biografia
Josep Manuel Minyana va nàixer a la ciutat de València el 15 d'octubre de 1671, fill de Joan Minyana i Esperança Estela.[2] El 14 d'agost de 1686, amb 15 anys, ingressà en el convent de l'Orde de la Santíssima Trinitat de Sagunt, sent-hi admés de forma perpètua l'any següent, el 29 d'octubre, després de fer els vots.[3]
Des d'un principi, Minyana va manifestar un espíritu inquet i obert a totes les corrents culturals.[3] Per aquesta raó, i amb permís dels seus superiors, va viatjar a Nàpols. on va viure 7 anys.[3] Durant la seua estància a Itàlia va aprofondir en l'estudi de la llengua latina (entre altres disciplines humanístiques) i fins i tot va aprendre a pintar.[3] També és a Nàpols on es posa en contacte amb els cercles de Gravina i del valencià Manuel Martí, el seu mestre.[4]
Una vegada tornat a Espanya, es va dedicar a ensenyar llatí, primer a Llíria i després a Sagunt,[2] fins que l'any 1704 obté la càtedra de Retòrica a la Universitat de València pronunciant el discurs De revocanda eloquentia.[3] Minyana, a més, va compaginar l'activitat docent amb la redacció de diverses obres de contingut històric, totes en llatí.[3] Primer, dos «diàlegs», publicats després de la seua mort, sobre les antiquitats de Sagunt (principalment el seu circ romà). En va interrompre la redacció, però, per a escriure De bello rustico Valentino, una crònica proborbònica sobre la Guerra de Successió al regne de València.[2] Dels tres llibres que el componen, els dos primers els envià a Martí perquè els revisara el 3 d'agost de 1707.[2] El tercer, que Gregori Maians considerava més eloqüent, completa l'obra, editada pòstumament per Maians a la Haia l'any 1752. També és autor d'una continuació a la Història General d'Espanya de Juan de Mariana, traduida i publicada en castellà nombroses vegades, i havia començat a escriure Saguntineida, que ens ha arribat incompleta.[2][5]
Josep Manuel Minyana va morir a València, la seua ciutat natal, el 27 de juliol de 1730, sent prior del convent de la Trinitat de Sagunt i havent sigut també visitador general de la província d'Aragó de la mateixa orde.[2][3]
Remove ads
Obres
Miñana és autor de les següents obres:
- Historiae de rebus Hispaniae continuatio sive tomus IV, continuació de la història d'Espanya escrita pel Pare Juan de Mariana que comprén el temps entre els Reis Catòlics i el regnat de Felip III. Fou publicada el 1733 a la Haia i ha estat reeditada nombroses vegades, traduida al castellà, junt amb l'original de Mariana.[3]
- De bello rustico Valentino (1707), història de la Guerra de Successió en el regne de València des del punt de vista borbònic, dividida en 3 llibres. A partir de l'original manuscrit, signat amb el pseudònim «Anonymus Cosmopolitanus» (per por a possibles represàlies austracistes),[4] Gregori Maians la va publicar a la Haia el 1752.
- De theatro Saguntino dialogus i De Circi antiquitate et eius structura dialogus (publicats a Thesauri antiquitatum romanarum et graecarum nova Supplementa congesta ab Ioanne Poleno, Venècia, 1737), estudis arqueològics sobre el teatre romà de Sagunt.[4]
- Saguntineida, poema incomplet sobre la destrucció de Sagunt per Hanníbal, dedicat a Felip V.[3][5]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads