Josep Maria Busquets i Galera
promotor cultural català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Josep Maria Busquets i Galera (Manresa, 15 d'abril de 1934) és enginyer, economista i promotor cultural català.
La seva trajectòria reflecteix un compromís profund amb la promoció i difusió de la cultura catalana sobretot en el món de la música i les arts escèniques. Ha format part de diverses institucions socials i culturals, com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya o l'Orfeó Laudate. També ha tingut un paper clau en organitzacions i entitats musicals com el Consell Català de la Música, el Festival Internacional de Música de Cantonigròs, la Coral Thau o l'Escola Superior de Música de Catalunya.[1]
Va créixer a la Colònia Vidal de Puig-reig on el seu pare, Francesc Busquets i Carcasona, era el director de la fàbrica. El seu pare també va ser president de l’Orfeó Manresà,[2] i va promoure l’esbart i el grup de teatre de la Colònia. Va fer estudis de solfeig i violí d’adolescent al Conservatori de Manresa.[3]
Es va casar amb Rosa Maria Oliu Carol, natural de Cantonigròs.[4] Als anys 60 es va traslladar com a empresari a Pamplona. Allà hi va fundar el Centre Català.[3] El 1972 va haver de marxar de Navarra en ser extorquit i amenaçat per ETA. La seva filla Blanca Busquets ho relata en la novel·la Constel·lacions.[5]
Durant la dècada dels 80 va formar part de la junta directiva del Círculo Ecuestre. Va ser director general del Gran Teatre del Liceu des de 1985 fins a 1992,[1] any que va dimitir perquè no tenia el suport de les administracions per la reforma del teatre que finalment es va incendiar dos anys després.[6] Del 1983 i 2017 va impulsar i dirigir el Festival Internacional de Música de Cantonigròs.[7] Va ajudar a posar en marxa el Teatre Nacional de Catalunya,[8] del qual en va ser administrador general des de la seva inauguració el 1996 fins al 2004.[9]
L'octubre de 2010 fou nomenat president interí de l'Orfeó Català quan va renunciar Mariona Carulla i mentre no es feien noves eleccions. Des del 1983 és president del Consell Català de la Música.[10] La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.[11]
Ha escrit el llibre El meu Liceu abans del foc: crònica històrica d'una vivència personal (1985-1992), on recull les seves vivències i reflexions sobre el Gran Teatre del Liceu abans de l'incendi que el va afectar.[12]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads