Josep Maria Salrach i Marès

Josep Maria Salrach i Marès (Llinars del Vallès, 8 de desembre de 1945 - Barcelona, 28 d'abril de 2025)^[1] fou un historiador medievalista català.^[2][3] El 1969 es va llicenciar a la Universitat de Barcelona (UB), on també es va doctorar el 1974.^[4] Va ser professor de la Universitat Pompeu Fabra, on va ser catedràtic des de 1993, i també va exercir la docència a la UB i a la Universitat de París VII. Va dirigir obres col·lectives, com la Història de Catalunya (6 v.) (1978-79) i la Història Universal (10 v.) (1980-83) de Salvat Editors. És autor de diversos llibres d'història medieval, com Justícia i poder a Catalunya abans de l'any mil (2013), i d'obres de síntesi que reflecteixen els interessos de la seva recerca els últims anys, com La fam al món (2009).^[5]

Josep Maria Salrach i Marès

Biografia
Naixement	8 desembre 1945 Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
Mort	28 abril 2025 (79 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Edat mitjana i història
Lloc de treball	Catalunya
Ocupació	historiador, professor d'universitat
Membre de	Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2007–2025)

Obra publicada

• Història de Catalunya (1978-1979, director)
• Historia Universal (1980-1983)
• Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La formació de la societat feudal. Segles VI-XII (Enciclopèdia Catalana, 1998, coordinador)
• El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII i IX) (Edicions 62, 1978)
• Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714 (amb Eulàlia Duran, Edhasa, 1980)
• Història de Catalunya. II. El procés de feudalització (segles III-XII) (obra dirigida per Pierre Vilar, Edicions 62, 1987)
• Història Medieval de Catalunya (amb Mercè Aventín, UOC-PROA, 1998)
• Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident medieval (Eumo, 2000)
• Catalunya a la fi del primer mil·lenni (Eumo - Pagès, 2004)