Josep Martinell i Bruguera
pintor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Josep Martinell i Bruguera (Palafrugell, 14 d'octubre de 1912 – 12 de març de 2001) fou un planià i pintor autodidacte palafrugellenc.
Remove ads
Biografia
Josep Martinell i Bruguera nasqué el 12 d'octubre de 1912 al carrer de Girona de Palafrugell en el si d'una família de tapers i terrissers.[2][3] Casa seva havia estat anteriorment una fàbrica de taps de suro i el seu avi tenia una fàbrica de taps de suro a Brussel·les.[4] Martinell va anar de petit a l'escola Torres Jonama de Palafrugell.[1] De jove va fer el servei militar a Barbastre (Osca) i durant Guerra Civil Espanyola va anar al front i va ser empresonat a Vitòria.[5][4]
Pintor de parets als seus inicis des dels catorze anys, va continuar l'ofici familiar de pintor decoratiu i és considerat un autodidacte, ja que no va poder rebre classes d'art.[6][7] Al llarg de la seva trajectòria destaca la decoració pictòrica, el dibuix amb estil propi i peces artístiques amb variada presentació.[7] També va pintar rètols i mobles per a antiquaris.[8] Els hiverns de 1942 i 1943 va treballar de pintor-decorador a un taller artístic de Barcelona i va viatjar durant un temps a París i Brussel·les.[9] El 1946 va col·laborar amb el pintor Guillem Soler en la realització dels morals dels altars i capelles de l'església de Sant Martí de Palafrugell.[3]
A l'acabar la Guerra Civil Espanyola, va escriure per a la publicació gironina El Pirineo (1940 – 1941) i els anys 1972 i 1973 va ser cronista de la revista de publicació setmanal Destino.[5] Entre 1968 i 1995 va col·laborar de la Revista de Palafrugell amb les seves il·lustracions i escrits, sota els epígrafs «Quadern groc» i «La memòria trossejada».[7] També va escriure articles per la Revista de Girona, Fruita del Temps, Clarisme i La Vanguardia.[10] El 1980 va liderar un grup d'intel·lectuals en la creació d'una nova revista local creada, però la iniciativa no va prosperar i Palafrugell es va quedar sense revista durant tot el període de la Transició democràtica espanyola. També es troben obres seves a la publicació suïssa Gazette de Lausanne i en plafons d'entitats tant de Palafrugell com de Madrid o Alexandria (EUA).[6]
Martinell conegué Josep Pla i Casadevall al restaurant Cal Tinyoi a finals de la dècada del 1940 i iniciaren la seva relació arran la seva participació artística l'edició de bibliòfil Peix fregit (1954), juntament amb Lluís Medir i Jofra.[7] Posteriorment també va il·lustrar llibres com la recopilació musical de Ricard Viladesau Quadern d'havaneres (1985) o l'obra Pascualín y el extraño bosque de hayas (1991) de la pedagoga Teresa Juvé.[11] Progressivament es va anar forjant una estreta amistat amb l'escriptor, fins al punt de ser-ne confident; era una «amistat de poble», segons definí Martinell.[4] A finals del segle xx va deixar constància de la seva amistat i admiració a Josep Pla amb la publicació dels llibres Josep Pla vist de prop (1972), Josep Pla vist per un amic de Palafrugell (1996) i Escrits d'ahir (1999). Va ser nomenat pel mateix Pla patró de la Fundació privada Biblioteca Josep Pla per tal d'assessorar la institució i participar en la posada en marxa de diversos projectes com ara de la Ruta Josep Pla.[7]
No es casà i visqué gran part de la seva vida amb una seva germana.[7] Martinell fou un amant de la cultura francesa; cada dia llegia premsa francòfona, París va ser el seu món de referència i Apollinaire i Prévert van ser un dels literats que més seguí.[7][5] Morí el 12 de març de 2001 als 88 anys a la seva població natal a causa d'una embòlia.[12] El seu funeral es va celebrar a l'església de Sant Martí de Palafrugell.[2][13][14]
Remove ads
Obra artística
Amb una pintura de caràcter realista,[1] Martinell tenia la intenció d'imitar irònicament la concepció naïf.[2] A les seves obres predominen els personatges i temes inspirats en el suro, la pesca i les havaneres.[6] Un dels gèneres pictòrics més conreats per Martinell foren les natures mortes.[6]
Les seves obres van ser exposades en comptades ocasions;[6] la major part de les seves obres es troben en col·leccions particulars.[2] Tot i això, alguns retrats Martinell que va fer a l'autor d'El quadern gris es poden contemplar a la Fundació Josep Pla (Palafrugell) i al Motel Empordà (Figueres), un dels llocs gastronòmics més freqüentats per Josep Pla.[2] Josep Martinell van exposar majoritàriament a Palafrugell i als seus voltants, com a la Mostra Col·lectiva de Pintors i Artistes Palafrugellencs, a l'Hotel Llevant de Llafranc o l'exposició de cloenda de l'Any Pla, «Figures literàries» que va tenir lloc a la Fundació Josep Pla, en la qual va retratar personatges literaris de l'obra de Josep Pla.[15][16][17]
També és l'autor de la portada del programa de la Festa Major de Llofriu, celebrada els dies 24 i 25 d'agost de 1985.
Remove ads
Llibres
- Josep Pla vist de prop (1972). Recopilatori i adaptació dels articles apareguts a la Revista de Palafrugell sobre Josep Pla, prologat per Fermí Vergés.[18][19]
- Josep Pla vist per un amic de Palafrugell (1996). Hi narra les intimitats i vivències de la vida de Josep Pla a Palafrugell, Girona, Barcelona i París.[20][21][22] També analitza la influència de Stendhal, Michel de Montaigne, Giacomo Leopardi i Paul Léautaud en la producció literària de Josep Pla.[23]
- Escrits d'ahir (1999). Edició antològica de seixanta textos de Martinell publicats en diverses publicacions, tant en català com en castellà, dividits per temàtica.[10]
Premis i reconeixements
El 20 de desembre de 1996 se li va entregar el premi Peix Fregit 1996, atorgat anualment a un personatge destacat de la vida local, arran de la publicació del llibre Josep Pla vist per un amic de Palafrugell.[24] Poc després de la seva mort, el 31 de maig de 2001 l'Ajuntament de Palafrugell va aprovar anomenar un carrer de Llafranc amb el seu nom.[6]
Opinió sobre Josep Pla
Josep Martinell destacà per sobre de tot el localisme de Josep Pla:
« | Com tothom sap, Pla és un escriptor deliberadament localista. És a través d'aquest localisme que la seva projecció és universal. | » |
— Josep Martinell[2] |
Parlant de Josep Pla, deia que «Palafrugell era el seu origen, el seu punt de referència», era el lloc, a més, on «hi va trobar una clima intel·lectual bastant bo, sobretot amb els bohemis del Centre Fraternal, almenys en la seva joventut».[25] Martinell digué que Pla era un home «contradictori, variable, tossut i avar, però extraordinàriament divertit» i considerà que el Josep Pla de finals de la dècada del 1950 i començaments dels anys 1960 és «irrepetible».[20][25][26] Sobre les interpretacions que es van fer de Pla va dir:
« | Se l'ha llegit poc o malament, amb massa prejudicis. No se l'ha entès. El fet de passar a escriure en diaris de dreta va ser fatal per a ell, com ho va ser el fet d'anar amb en Franco per salvar la pell. Això ha contribuït al fet que no se l'hagi entès bé. Ell va escriure per a diaris de totes les ideologies i sempre va ser crític. | » |
— Josep Martinell (1997)[27] |
També sobre el pensament polític de Josep Pla afirmà que era conservador i partidari de la monarquia, «però d'una monarquia seriosa. No com la d'Alfons XIII, que no li agradava gens».[28] També sentencià que Josep Pla era antifranquista i que criticava durament al dictador.[21] Martinell també digué que l'escriptor era un «defensor apassionat» de Catalunya i de la llengua catalana.[21]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads