Karakorum

Karakorum (en mongol en alfabet ciríl·lic: Хархорум, Kharkhorum; en alfabet mongol:ᠬᠠᠷᠠᠬᠣᠷᠣᠮ, Qaraqorum; en xinès: 哈拉和林}}) fou la capital de l'Imperi Mongol al segle xiii i de la Mongòlia postimperial entre els segles xiv i xv. El seu nom vol dir "Corró Negre". Les seves ruïnes es troben a l'actual província (aimag) d'Övörkhangai, prop de la ciutat de Kharkhorin i del monestir d'Erdene Zuu, que va ser construït amb les seves restes.

Aquest article tracta sobre la ciutat. Vegeu-ne altres significats a «Karakoram».

Karakorum

ᠬᠠᠷᠠ ᠬᠣᠷᠢᠨ (mis) Хархорин (mis)
Tipus	ciutat antiga i jaciment arqueològic
Lloc
47° 11′ 51″ N, 102° 49′ 26″ E
Estat	Mongòlia
Aimags	Província d'Övörkhangai
Capital de	Imperi Mongol
Població humana
Població	9.439 (2015) (4,56 hab./km²)
Idioma oficial	mongol
Geografia
Part de	Vall de l'Orkhon
Superfície	2.072 km²
Altitud	1.471 m
Creació	1220
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+07:00

Inicialment, va portar el nom d'Urdubaligh ("la vila de la cort"). En xinès, s'anomenà Ho Lin.^[1] El 1235 s'hi va construir un recinte emmurallat. Karakorum, propera a Balasagun, ja havia servit com a capital teòrica després del 1220, però fins a Ogodei no fou realment la capital. Les millors descripcions corresponen a Guillem de Rubrouck i a Alà-ad-Din Juwayní. Les seves ruïnes foren descobertes el 1889 per N. M. Yadrentsev i foren explorades per una missió russa dirigida per Radlov el 1891. Els anys 1948 i 1949 s'hi va fer una excavació conjunta russomongola.

Va perdre importància quan els emperadors es van traslladar a la Xina, però enderrocada la dinastia el 1368, els emperadors hi van retornar i fou altra vegada capital entre 1368 i el moment del segle xv en què la dinastia es va extingir. Actualment, a la vora hi ha el monestir d'Erdeni-Dzu.