Kate Roberts

Kate Roberts (Cae'r Gors, 13 de febrer de 1891 - Dinbych, 14 d'abril de 1985) va ser una escriptora gal·lesa, una de les autores més importants en gal·lès del segle xx. És coneguda per les seves novel·les i històries breus i pel seu activisme en el nacionalisme gal·lès.^[1]

Kate Roberts

Biografia
Naixement	13 febrer 1891 Cae'r Gors (Gal·les) (en)
Mort	14 abril 1985 (94 anys) Dinbych (Gal·les)
Formació	Universitat de Bangor Ysgol Syr Hugh Owen (en)
Activitat
Ocupació	escriptora, escriptora de literatura infantil
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les
Família
Cònjuge	Morris Thomas Williams

Se'n destaca la influència de Katherine Mansfield i d'Anton Txékhov, entre d'altres. És notable per la riquesa del seu llenguatge i per la seva percepció. Alguns dels seus temes principals son el paper de la dona en la societat i les idees progressives sobre la vida i l'amor. La majoria de les seves obres se situen a Gal·les del Nord, d'on era originària.

Va escriure els contes Rhigolau bywyd (‘Els solcs de la vida’, 1929) i Ffair gaeaf (‘La fira d'hivern', 1937) i les novel·les Laura Jones (1930), Traed Mewn cyffion (‘Peus encadenats', 1937), Stryd y Glep (‘Carrer dels Cignes', 1949), Tegwch y bore (‘El bell temps de la matinada’, 1967), entre d'altres.^[1]

El 1963 va ser nominada al Premi Nobel de Literatura.