Lacides

Lacides (Cirene, segle III aC - c. 205 aC) (grec antic: Λακύδης, llatí: Lacydes), fill d'Alexandre, fou un poeta i filòsof grec nadiu de Cirene.

Lacides

Biografia
Naixement	segle III aC Cirene
Mort	c. 205 aC
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes
241 aC – 215 aC ← Arcesilau de Pitana – Hegesinus of Pergamon (en)  →
Activitat
Ocupació	filòsof
Període	Període hel·lenístic
Moviment	Nova escola atenenca
Professors	Arcesilau de Pitana
Alumnes	Evandre de Focea i Tèlecles

Era molt pobre de jove, però va treballar de valent. Reconegut per les seves maneres seductores, el seu caràcter afable i el seu enginy, va arribar a Atenes i es va afiliar a l'Acadèmia Mitjana. Fou deixeble d'Arcesilau al que va succeir com a escolarca de l'Acadèmia, presidència que va exercir durant vint-i-sis anys.^[1] Va donar les seves lliçons en un jardí anomenat Λακύδειον (Lacideion) que li havia concedit el seu amic Àtal III de Pèrgam Filometor. Va morir d'un excés de beguda l'any 241 aC, segons Diògenes Laerci, una anècdota contradita per Eusebi de Cesarea, que diu d'ell que era moderat en tot A la seva mort el van succeir com a escolarques Tèlecles i Evànder de Fòcida. Un deixeble seu va ser Euforió de Calcis.^[2][3]

En general era frugal i va rebre el renom de οἰκονομικός. Suides esmenta els seus escrits sota el nom general de φιλόσοφα o περὶ φύσεως. Diògenes d'Enoanda el cita en un treball sobre la relativitat de les sensacions.^[3]