Laumontita

La laumontita és un mineral de la classe dels silicats i del grup de les zeolites. Va ser anomenada com a laumonita l'any 1805 per Abraham Gottlieb Werner en honor del mineralogista francès Francois Pierre Nicolas Gillet de Laumont (1747-1834), sent reanomenada amb el seu nom actual l'any 1821 per Karl Cäsar von Leonhard. També és comeguda amb el terme schneiderita.

Laumontita
Laumontita de Valdemanco, Madrid, Espanya
Fórmula química	CaAl₂Si₄O₁₂·4H₂O
Epònim	François Pierre Nicolas Gillet de Laumont
Localitat tipus	Huelgoat
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.11 – Anhang
Dana	77.1.1.4
Heys	16.9.23
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües; radiat, columnar, fibrós, massiu
Estructura cristal·lina	a = 14.724(9) Å, b = 13.075(6) Å, c = 7.559(2) Å, β = 112.01(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor a rosa; blanc, gris, groc, marró, marró daurat i vermell
Macles	en {100}
Exfoliació	perfecta en {010}{110}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, nacrada, mat
Color de la ratlla	blanca
Densitat	2,23 a 2,41 g/cm³ (mesurada); 2,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.502 - 1.514 nβ = 1.512 - 1.522 nγ = 1.514 - 1.525
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 26° a 47°, calculat: 34° a 44°
Dispersió òptica	r < v distingible
Impureses comunes	Na, K, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Lmt
Referències	[1]

Característiques

La laumontita és un tectosilicat hidratat de calci que sol utilitzar-se com a filtre químic. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües. També se'n pot trobar amb un hàbit radiat, columnar, fibrós o massiu. Es deshidrata fàcilment quan s'emmagatzema en un ambient de baixa humitat. Acabada de collir, si no ha estat exposada a la intempèrie, pot ser translúcida o transparent. Durant un període que pot anar d'hores a dies, la pèrdua d'aigua la converteix en un mineral de color blanc opac. Aquesta varietat s'anomena de manera comuna leonhardita.

Formació i jaciments

Es forma en zones hidrotermals a partir de la descomposició d'altres minerals inestables com l'analcima. És un mineral comú, que es troba a tot el món. Pot ser localment abundant, formant filons. S'associa freqüentment amb altres zeolites, incloent estilbita i heulandita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).^[2]

Varietats

• La caporcianita és una varietat blanca i massiva de laumontita trobada a Sky Blue Hill (Califòrnia, Estats Units).^[3]
• La leonhardita és una varietat deshidratada i opaca, anomenada així per Johann Reinhard Blum l'any 1843 en honor de Karl Caesar von Leonhard (1779-1862), professor de mineralogia de la Universitat de Heidelberg.^[4]
• La vanadio-laumontita és una varietat que conté vanadi, trobada originàriament als dipòsits de Cu-V-U de Tyuya-Muyun, a la vall de Ferganà, Kirguizstan.^[5]