Leoni al sole

Leoni al sole és una pel·lícula italiana del 1961 escrita, dirigida i protagonitzada per Vittorio Caprioli, en el seu debut darrere de la càmera.^[1]

Leoni al sole

Fitxa
Direcció	Vittorio Caprioli
Protagonistes	Philippe Leroy Vittorio Caprioli Franca Valeri Carlo Giuffré Enzo Cannavale Anna Campori Vittorio Pugliese Serena Vergano Evi Marandi Ester Carloni
Producció	Tonino Cervi
Dissenyador de producció	Aurelio Crugnola
Guió	Raffaele La Capria i Vittorio Caprioli
Música	Fiorenzo Carpi
Fotografia	Carlo Di Palma
Muntatge	Nino Baragli
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1961
Durada	100 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Lloc de la narració	Campània

Argument

Positano. Un grup de donjuans madurs intenta, sense massa èxit, atreure les joves turistes estrangeres.

Al final de la temporada d’estiu, amb el despoblament de les platges, tothom torna a la seva vida, la seva mandra i les seves esperances frustrades.

Repartiment

• Vittorio Caprioli - Giugiú
• Franca Valeri - Giulia
• Philippe Leroy - Mimí
• Serena Vergano - Serena
• Carlo Giuffrè - Zazà
• Enzo Cannavale - el comissionat
• Anna Campori
• Evi Marandi
• Luciana Gilli
• Mia Genberg
• Pia Genberg

Producció

La pel·lícula està inspirada en part en la novel·la Ferito a morte de Raffaele La Capria, el títol del qual inicialment hauria d'haver estat "Leoni di giugno", on el terme "lleons" té el significat aproximat de "vitelloni".^[2]

Produïda per Antonio Cervi i Alessandro Jacovoni, la pel·lícula es va rodar entre la primavera i l'estiu de 1961; els interiors es van rodar als estudis Intercine de Grottaferrata. La pel·lícula es va estrenar als cinemes el 23 de desembre de 1961.

La pel·lícula, després d’haver passat gairebé desapercebuda al seu moment, es va tornar a presentar al 65a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, en la retrospectiva Il cinema italiano ritrovato, en una còpia reeditada i restaurada editada per la Cineteca Nazionale de Roma.^[3]

Crítica

La pel·lícula és una clara transposició del que era el lloc comú del comportament del mascle llatí durant els mesos d'estiu dirigit a conquestes femenines, ja que se suposava que durant l'estiu el sexe més feble estava més obert a l'aventura.^[4]

Reconeixement

La pel·lícula va ser seleccionada entre les 100 film italiani da salvare.^[5][6][7]

Banda sonora

La banda sonora està composta per Fiorenzo Carpi, la cançó Giochi d'ombre és cantada per Mina.