Lleis Fonamentals

Les Lleis Fonamentals (en castellà, Leyes Fundamentales) eren el conjunt de lleis bàsiques del franquisme, que regulaven l'organització i les atribucions de les institucions polítiques del règim polític franquista.

Lleis Fonamentals 1938-1977

Lleis Fonamentals
	* Fuero del Trabajo de 24 d'abril de 1938 promulgada en plena guerra civil espanyola.[1]
	* Ley Constitutiva de las Cortes
	* Fuero de los Españoles
	* Ley de Referéndum
	* Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado[2]
	* Ley de Principios del Movimiento Nacional
	* Ley Orgánica del Estado
	* Ley para la Reforma Política

No eren una constitució, ja que no es basaven en la sobirania nacional, sinó en la voluntat autoritària d'un dictador que havia arribat al poder a conseqüència de la Guerra Civil espanyola del 1936-1939.

N'eren set:

• Fuero del Trabajo (1938).
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942).
• Fuero de los Españoles (1945).
• Ley de Referéndum (1945).
• Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947).
• Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958).
• Llei Orgànica de l'Estat (1967).

Van ser derogades per la Constitució espanyola de 1978.^[3]