Mugílids

Els mugílids (Mugilidae) són una família de peixos d'aletes radiades, coneguts comunament en català com llísseres, llisses o llissals.

Mugílids

Mugilidae
Llissa llobarrera
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Mugiliformes
Família	Mugilidae Cuvier, 1829

Es troben a tot el món a les aigües costaneres temperades i tropicals, i algunes espècies en aigües dolces.^[1] Els mulgílids han servit com a font important d'aliment a l'Europa mediterrània des de l'època romana. La família inclou unes 78 espècies en 20 gèneres.^[2]

Els mullets es distingeixen per la presència de dues aletes dorsals separades, petites boques triangulars i l'absència d'un òrgan de línia lateral. S'alimenten de detrits, i la majoria de les espècies tenen estómacs inusualment musculosos i una faringe complexa per ajudar a la digestió.^[1]

Morfologia

Llissa galta-roja

Exemplars de Neomyxus chaptalii.

Il·lustració d'un exemplar d'Agonostomus monticola (circa 1902).

Liza ramado

Oedalechilus labeo

Rhinomugil corsula

Sicamugil cascasia

Banc de mugílids a la Mediterrània.

Exemplars de llissa vera fotografiats a Santoña (Cantàbria, Espanya).

Liza macrolepis

Mugil cephalus fotografiat a Devon (Regne Unit)

Mugil sp. capturat al riu Guadalhorce (Província de Màlaga, Espanya).

Mugil soiuy

• Cos afusat i robust, proveït de grans escates adherents i no té línia lateral.
• Cap pla per la part superior i molt desenvolupat (per això hom els anomena cabeçuts o cap-grossos -encara que aquest nom sol aplicar-se a la llissa llobarrera-).
• Morro curt i obtús deprimit dorsalment.
• Boca petita i fesa transversalment, i presenta a la zona mitjana de la mandíbula inferior un tubercle que s'allotja a la mandíbula superior quan la boca es tanca.
• Llavis carnosos.
• Dents petites o bé no existeixen.
• Els ulls solen ésser grans, estan relativament separats entre si i poden presentar una membrana adiposa.^[3]
• Tenen dues aletes dorsals, molt separades (la primera està formada per quatre radis espiniformes i la segona, per radis tous ramificats).
• Les aletes pectorals es troben a la part mitjana superior del cos disposades horitzontalment.
• La coloració dorsal és gris plumbosa i el ventre, platejat.

Alimentació

S'alimenten de petits invertebrats i d'algues filamentoses. És molt freqüent que absorbeixin el llim del fons per extreure'n petites partícules alimentàries, que són filtrades per les espines branquials i triturades per les dents faríngies. L'estómac, molt musculós, es troba seguit d'un intestí molt allargat.^[4]

Costums

Són peixos de costums pelàgics i, per tant, molt bons nedadors. Penetren sovint en aigües salobroses i dolces (però no s'hi reprodueixen) i tenen una marcada preferència per zones de pol·lució domèstica i per ports.

N'hi ha espècies que, en moltes zones litorals continentals, poden ésser considerades com a sedentàries.

Importància econòmica

Les diferents espècies de mugílids són consumides per l'ésser humà, el qual en menja tant la carn com els ous.

Gèneres i espècies

• Agonostomus (Bennett, 1832)^[5]
  • Agonostomus catalai (Pellegrin, 1932)
  • Agonostomus monticola (Bancroft, 1834)
  • Agonostomus telfairii (Bennett, 1832)
• Aldrichetta (Whitley, 1945)^[6]
  • Aldrichetta forsteri (Valenciennes, 1836)
• Cestraeus (Valenciennes, 1836)^[7]
  • Cestraeus goldiei (Macleay, 1883)
  • Cestraeus oxyrhyncus (Valenciennes, 1836)
  • Cestraeus plicatilis (Valenciennes, 1836)
• Chaenomugil (Gill, 1863)^[8]
  • Chaenomugil proboscideus (Günther, 1861)
• Chelon (Artedi, 1793)^[9]
  • Chelon bispinosus (Bowdich, 1825)
  • Chelon haematocheilus (Temminck & Schlegel, 1845)
  • Chelon labrosus (Risso, 1826)
• Crenimugil (Schultz, 1946)^[10]
  • Crenimugil crenilabis (Forsskål, 1775)
  • Crenimugil heterocheilos (Bleeker, 1855)
• Joturus (Poey, 1860)^[11]
  • Joturus pichardi (Poey, 1860)
• Liza (Jordan & Swain, 1884)^[12]
• Moolgarda (Whitley, 1945)^[6]
  • Moolgarda pedaraki (Valenciennes, 1836)
  • Moolgarda perusii (Valenciennes, 1836)
• Mugil (Linnaeus, 1758)^[13]
• Myxus (Günther, 1861)^[14]
  • Myxus capensis (Valenciennes, 1836)
  • Myxus elongatus (Günther, 1861)
  • Myxus multidens (Ogilby, 1888)
  • Myxus petardi (Castelnau, 1875)
• Neomyxus (Steindachner, 1878)^[15]
  • Neomyxus chaptalii (Eydoux & Souleyet, 1850)
  • Neomyxus leuciscus (Günther, 1872)
• Oedalechilus (Fowler, 1903)^[16]
  • Oedalechilus labeo (Cuvier, 1829)
  • Oedalechilus labiosus (Valenciennes, 1836)
• Paramugil (Ghasemzadeh, Ivantsoff & Aarn, 2004)^[17]
  • Paramugil georgii (Ogilby, 1897)
  • Paramugil parmatus (Cantor, 1849)
• Rhinomugil (Gill, 1863)^[8]
  • Rhinomugil corsula (Hamilton, 1822)
  • Rhinomugil nasutus (De Vis, 1883)
• Sicamugil (Fowler, 1939)^[18]
  • Sicamugil cascasia (Hamilton, 1822)
  • Sicamugil hamiltonii (Day, 1870)
• Valamugil (Smith, 1948)^[19]
  • Valamugil buchanani (Bleeker, 1854)^[20]
  • Valamugil cunnesius (Valenciennes, 1836)^[21]
  • Valamugil delicata (Alleyne & Macleay, 1877)
  • Valamugil engeli (Bleeker, 1858)^[22]
  • Valamugil formosae (Oshima, 1922)^[23]
  • Valamugil georgii (Ogilby, 1897)
  • Valamugil robustus (Günther, 1861)^[24]
  • Valamugil seheli (Forsskål, 1775)^[25]
  • Valamugil speigleri (Bleeker, 1858-1859)^[26]
• Xenomugil
  • Xenomugil thoburni (Jordan & Starks, 1896)^[27][28]

Espècies que hom pot trobar als Països Catalans

• Llissa llobarrera (Mugil cephalus)
• Cap-pla (Liza ramado)
• Llissa agut (Liza saliens)
• Llissa vera (Chelon labrosus)
• Llissa morruda (Oedalechilus labeo)