1877

1877
Tipus	any civil i any comú que comença en dilluns
Altres calendaris
Gregorià	1877 (mdccclxxvii)
Islàmic	1294 – 1295
Xinès	4573 – 4574
Hebreu	5637 – 5638
Calendaris hindús	1932 – 1933 (Vikram Samvat) 1799 – 1800 (Shaka Samvat) 4978 – 4979 (Kali Yuga)
Persa	1255 – 1256
Armeni	1326
Rúnic	2127
Ab urbe condita	2630
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900
Anys
1874 1875 1876 - 1877 - 1878 1879 1880

Països Catalans

10 de gener, Espanya: s'hi estableix el servei militar obligatori dels jóvens (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva).^[1]
4 de març, Washington DC (EUA): Emile Berliner hi inventa el micròfon.
14 d'abril, Sabadell, província de Barcelona: Sabadell rep el títol de ciutat.
16 de desembre, Barcelona: primera comunicació telefònica dels Països Catalans i d'Espanya.^[2]
17 de desembre, Figueres (Alt Empordà): S'inaugura l'arribada del ferrocarril a Figueres per part de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
Es funda Caixa d'Estalvis de Vilanova
La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega per primer cop a la història el 2 de 7 aixecat per sota durant la Festa Major de Tarragona.

Resta del món

Teatre Bolxoi, Moscou: S'estrena el ballet de Txaikovski El llac dels cignes.
Crisi institucional a la Tercera República Francesa.
Publicació de L'Assommoir d'Émile Zola i d'Anna Karènina de Tolstoi.
Gran vaga del ferrocarril als Estats Units

Països Catalans

11 d'abril - Mieras: Wenceslau Dutrem i Solanich farmacèutic, químic i anarquista català. (m. 1957)
30 d'abril - Barcelona: Manuel de Montoliu i de Togores, crític i historiador de la literatura (m. 1961).^[3]
10 de maig - Barcelona: Paulí Castells i Vidal, enginyer industrial i matemàtic català (m. 1956?).^[4]
16 de juliol - Roses: Pere Rahola i Molinas, polític i advocat català.
10 de setembre - Sueca, Ribera Baixa: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (m. 1971).
8 d'octubre - Alacant: Luis Foglietti Alberola, compositor de sarsuela (m. 1918).
31 d'octubre - Lleida: Francesca Fontova i Rosell, metgessa catalana, la primera de la província de Lleida (m. 1961).^[5]
11 de desembre - Vic: Antònia Bardolet i Boix, escriptora i feminista catalana (m. 1956).
Badalona: Àngel Carbonell i Pera, clergue i escriptor.
Igualada: Encarnació Gómez i Montaner, pintora i aquarel·lista catalana.^[6]

Resta del món

26 de gener, Delfshaven, Països Baixos: Kees van Dongen, pintor neerlandès.
3 de febrer, Boston, Anglaterra: Janet Lane-Claypon, metgessa anglesa, una de les fundadores de la ciència de l'epidemiologia (m. 1967).^[7]
17 de febrer, Suïssa: Isabelle Eberhardt, jove escriptora que adoptà la vida nòmada de les tribus beduïnes, a finals del S. XIX (m. 1904)^[8]
19 de febrer, Berlín, Alemanya: Gabriele Münter, pintora alemanya del moviment expressionista alemany (m. 1962).^[9]
15 d'abril, Thurso, Escòcia: William David Ross KBE, filòsof (m. 1971).
30 d'abril, San Francisco: Alice B. Toklas, escriptora membre de l'avantguarda al París del segle xx (m. 1967).^[10]
26 de maig, San Francisco: Isadora Duncan, ballarina i coreògrafa estatunidenca, creadora de la dansa moderna (m. 1927).^[11]
23 d'abril - San Francisco (EUA): Liao Zhongkai (xinès simplificat: 廖仲恺)) polític i financer xinès. Va ser un dels fundadors del la Tongmenghui i líder destacat del Guomintang (m. 1925).^[12]
4 de juny, Pforzheim, Baden Württemberg, Alemanya: Heinrich Otto Wieland, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1927 (m. 1957).^[13]
5 de juny, Viveiro: Manuela Barreiro Pico, primera llicenciada a la Universitat de Santiago i primera farmacèutica de Galícia (m. 1953).^[14]
7 de juny, Widnes, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917 (m. 1944).^[15]
11 de juny, Londres, Anglaterra: Renée Vivien, poeta britànica que va escriure les seves obres en francès (m. 1909).^[16]
14 de juny, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (m. 1970).^[17]
7 de juny, Widnes, Cheshire, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1917 (m. 1944).^[18]
2 de juliol, Calw, Imperi Alemany: Hermann Hesse, escriptor i filòsof suís, Premi Nobel de Literatura l'any 1946. (m. 1962).^[19]
6 de juliol, Priego de Córdoba, província de Còrdova, Espanya: Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la II República espanyola (m. 1949).^[20]
22 de juliol, Vicenza (Itàlia): Giovanni Giorgio Trissino, també anomenat Gian Giorgio Trissino, genet italiàque va prendre part en els Jocs Olímpics de París de 1900 (m. 1963).^[21]
1 de setembre, Birmingham, Anglaterra: Francis William Aston, físic i químic anglès, Premi Nobel de Química de 1922 (m. 1945).^[22]
2 de setembre, Eastbourne (Anglaterra): Frederick Soddy, químic anglès, Premi Nobel de Literatura de 1921 (m. 1956).^[23]
11 de setembre - Budapest: Rózsa Schwimmer, pacifista i feminista hongaresa (m. 1948).^[24]
13 de setembre, Amsterdam: Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1953).^[25]
26 de setembre - Nyon (Suïssa): Alfred Cortot, pianista, pedagog i director d'orquestra suís.
4 d'octubre - Fontainebleau: Henriette Nigrin, modista i artista en arts tèxtils francesa, creadora del vestit Delphos (m. 1965).^[26]
30 d'octubre, Perusaː Luisa Spagnoli, empresària italiana (m. 1935).^[27]
3 de novembre - Linares (Xile): Carlos Ibáñez del Campo militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions: de 1927 a 1931 i de 1952 a 1958 (m. 1960).^[20]
22 de novembre - Érmindszent, Àustria-Hongria: Endre Ady, poeta hongarès (m. 1919).^[28]
30 de novembre - Buenos Aires, Argentina: Miguel Andrés Camino, conegut com a Milon E. Mújica, periodista i poeta argentí (m. 1944).^[29]
13 de desembre - Saint-Chamond, França: Edmond Locard, criminòleg i metge forense.
15 de desembre - Almacaveː Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa.^[30]

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Vegeu també

Referències

Wikiwand - on