La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.^[1]

No s'ha de confondre amb altres municipis com la Llosa i la Llosa del Bisbe.

Per a altres significats, vegeu «Llosa».

La Llosa de Ranes

la Llosa de Ranes (ca)
Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 01′ 07″ N, 0° 32′ 01″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Costera
Població humana
Població	3.736 (2024) (526,2 hab./km²)
Gentilici	llosera, lloser
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	7,1 km²
Altitud	106 m
Limita amb	Alcàntera de Xúquer Castelló Xàtiva Rotglà i Corberà Beneixida Sellent
Partit judicial	Xàtiva
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (darrer dimarts d'agost)
Patrocini	Crist del Miracle
Dia de mercat	Dilluns
Festa patronal	6 d'agost
Organització política
• Alcalde	Evaristo Aznar Teruel
Identificadors descriptius
Codi postal	46815
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46157
Codi ARGOS de municipis	46157
Lloc web	lallosaderanes.es

Limita amb Xàtiva i Rotglà i Corberà (a la mateixa comarca), i amb Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló (a la comarca de la Ribera Alta).

Geografia

El relleu del municipi presenta dues parts ben diferenciades. La meitat septentrional està ocupada per una sèrie de tossals triàsics. La màxima elevació la constituïx la Creu de la Saliva (344 msnm), sobre el qual s'alça l'ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentari, amb materials del Quaternari en altures inferiors als cent metres, i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sud corren els barrancs d'aigües temporals de la Foia i del Salt.

La població està edificada en la vessant d'un tossal en el cim del qual està edificada l'ermita del poble. És per això que alguns carrers presenten un pendent molt acusat.

Història

Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta de Xàtiva, el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. El lloc, poblat per adalits (guies de camins) i camperols pobres, estava rodejat per diferents llogarets o alqueries de moriscos (desapareguts molts ja al segle xvi) com ara Surrac, Betrillent, Ricarts, n'Arencs i altres. Sembla que a finals del segle xiv la família Sanç de Xàtiva (el fundador de la nissaga fou el primer batle de Xàtiva i un dels tres "repartidors" de les terres de Xàtiva el 1270, nomenats per Jaume I) aconseguí comprar el dret de senyoriu sobre el lloc. El 1520 el cavaller Joan Sanç, propietari del lloc, va vendre-la a cinc veïns de Xàtiva i cinc més que ja vivien en La Llosa. Lloc de cristians vells i carrer dependent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria pròpia amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia. Després de l'expulsió Sorió restà despoblada i de La Llosa només marxà una família de les vint-i-cinc que l'habitaven.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2021
3.607	3.589	3.644	3.640	3.686	3.622	3.694	3.725	3.712	3.748	3.687

Economia

Fins al final del segle xx, els principals cultius eren el raïm de taula i el tabac, però el profit econòmic a través de la Cooperativa del camp va portar la producció agrícola cap a l'actual conreu dels cítrics, prunes i caquis. Els terrenys no conreats estan ocupats per forest consistent en pinedes jóvens en les ombries que miren cap a la Ribera del Xúquer. Quant a la ramaderia, existix bestiar boví, porcí, caprí i avícola, però en petites proporcions.

És molt popular el blanquet, un formatge fresc i consistent, fet en tovallons. La seua producció i els diversos guardons que ha guanyat han suposat una aportació econòmica a la localitat.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Compromís per la Llosa de Ranes (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - la Llosa de Ranes
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Evarist Aznar Teruel	1.166	48,95%	6 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Rosa Ana Guitart Estornell	751	31,53%	3 (-2)
	Compromís per la Llosa de Ranes		Fernando López Olivares	382	16,04%	2 (+2)
	Altres candidatures[a]			72	3,02%	0
	Vots en blanc			11	0,46%
Total vots vàlids i regidors				2.382	100 %	11
	Vots nuls			26	1,08%
Participació (vots vàlids més nuls)				2.408	80,70%**
Abstenció				576*	19,30%**
Total cens electoral				2.984*	100 %**
Alcalde: Evarist Aznar Teruel (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Xàtiva,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2003 l'alcalde de la Llosa de Ranes és Evarist Aznar Teruel del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Salvador Delgado de Molina Casanova	AIV[b]	19/04/1979	--
1983–1987	Salvador Delgado de Molina Casanova	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Salvador Delgado de Molina Casanova	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Antonio Sanfélix Juan	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Antonio Sanfélix Juan	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Ramón Climent López	PSPV	03/07/1999	--
2003–2007	Evarist Aznar Teruel	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Evarist Aznar Teruel	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Evarist Aznar Teruel	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Evarist Aznar Teruel	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Evarist Aznar Teruel	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Corrupció

Des del 2016 l'alcalde del poble, Evarist Aznar, es trobava investigat perquè presumptament va ser un "zombie" en l'empresa Ciegsa, en la qual cobrava sense treballar.^[8][9] Actualment la causa ha quedat arxivada pel Jutjat de Instrucció n.2 de Xàtiva des del passat Febrer del 2022 per falta de proves.^[10]

Monuments

• Església de la Nativitat de nostra Senyora. És un edifici del segle XVI, reformat en els segles XVII i XX situat en centre del nucli antic. L'església dona en la plaça Major i al carrer Sant Cristòfor. La seua estructura és d'una sola nau, amb tres accessos, una torre campanar i una cúpula a l'altar.
• Ermita del Calvari. És un edifici d'estil barroc del segle XVIII, situat en un entorn natural. L'ermita està conformada per una nau de tres trams, en la qual se situa una xicoteta cúpula voltada, decorada amb fragments ceràmics de colors. En un lateral de la façana hi ha una xicoteta torre campanar. Al costat de l'ermita hi ha una vivenda que dona servici a la persona encarregada del seu manteniment. L'edificació és austera, els murs estan fets de blocs de pedra, revestits d'estucat blanc, rematats per unes motlures en la cornisa, i els imports de color grisenc. Esta ermita alberga en els altars laterals les imatges que processonen en la Setmana Santa: Jesús Natzare, Crist Crucificat, Crist Jacent i Verge dels Dolors.
• Ermita de Santa Anna: Construïda a mitjans del segle xv en estil gòtic flamíger, amb el suport de la família dels Borja, i restaurada a finals dels anys 80. Se situa al cim del turó del mateix nom, i se'n destaquen les vistes, que arriben fins a la Plana de Castelló.
• Museu de la Casa del Pou: Museu històric i etnològic que divulga el patrimoni cultural del poble des de l'Edat de Bronze als nostres dies. Situat en una antiga casa burgesa que més tard fou seu de l'Ajuntament.^[11]

Festes i celebracions

• Festes Patronals: Comencen el dijous anterior a l'últim dimarts d'agost des de fa uns pocs anys (abans eren el primer cap de setmana de setembre), encara que hi ha ofrenes i activitats durant alguns dies del mes d'agost. Són en honor del Sant Crist del Miracle (processó del dimarts) i a la Mare de Déu de la Nativitat (processó del dilluns).
• Romeria de Santa Anna': Se celebra el primer de maig. Els participants pugen, a peu o a cavall, a l'Ermita de Santa Anna.

Persones il·lustres

• Josep Maria Esteve i Victòria, escriptor i polític.
• Emilio José Martí Gómez, futbolista i youtuber.

Notes

1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (72 vots, 3,02%).
2. AIV són les sigles de l'Agrupació Independent Valenciana.