Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura (Palamós, Baix Empordà, 6 de maig de 1918 - 11 de febrer de 1996) fou un advocat i jurista català.

Lluís Figa i Faura

Biografia
Naixement	6 maig 1918 Palamós (Baix Empordà)
Mort	11 febrer 1996 (77 anys) Palamós (Baix Empordà)
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1988 – 1992 ← Josep Joan Pintó i Ruiz – Josep-Delfí Guàrdia i Canela →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Degà del Col·legi de Notaris
Activitat
Ocupació	Jurista
Membre de	Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1987–)
Premis
(1993)  Creu de Sant Jordi (1977)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1940, i el 1950 va obtenir una plaça de notari a Barcelona, on va exercir fins a la seva jubilació. El 1973 fou nomenat degà del Col·legi de Notaris.

Alhora, del 1958 al 1963 fou catedràtic d'organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona. També fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal Superior de la Mitra, d'Andorra. Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l'estatut personal i patrimonial dels cònjuges^[1] i va publicar nombrosos articles a la Revista Jurídica de Catalunya.^[2]

Fou membre emèrit de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres

• Cómo se hace un testamento (1960)
• Manual de derecho civil catalán (1961)
• La validez de los actos y contratos otorgados por las sociedades mercantiles antes de su inscripción en el registro mercantil (1977)
• Cultura jurídica catalana (1979) a Revista Jurídica de Catalunya
• El dret civil catalá en perill (1993) a Revista Jurídica de Catalunya
• Josep Maria de Porcioles (1994) a Revista Jurídica de Catalunya